Darrer pregoner de les Festes de la Llum, va defensar la cogestió amb Joan Morros d'El Galliner en el funcionament del Kursaal, en ser entrevistat per un altre home de teatre, Joan Barbé, a la Sala Plana de l'Om. Llicenciat per la UAB en Administració i Direcció d'Empreses, apassionat de la Música, s'especialitza en la gestió cultural i té una carrera meteòrica. Actualment és director general del Gran Teatre del Liceu, provinent de la gerència de l'Institut de Cultura de Barcelona (2016), gerent de l'Auditori de Barcelona (2013), on va deixar un dèficit considerable, i gestor de Manresana d'Equipaments Escènics (2008). Oviedo recorda que tota la vida ha viscut a la Ben Plantada, des d'on corria fins al Conservatori, per estudiar piano. Comparteix moments de teatre i cinema amb Esteve Soler, participa en «El Lluïset de cal Peguera», el Teló, que el fa definir-se com manresà d'escola pública. Considera la Llum «un misteri», que permet que cadascú faci la seva interpretació. Creu que Manresa proposa un entorn fantàstic per la formació a poder créixer professionalment. Esteve, Serra Santamans, Fainé són dels seus preferits i lamenta que els seus coneixements no es quedessin a la ciutat. Favorable a les empreses perquè aporten llocs de treball, valor afegit, coneixements i qualitat de vida. Diu que és una ciutat molt lleial i fidel al que se li demana, però li falta reivindicar-se. Afirma que «no ens portem malament amb ningú perquè som de bona fe».
Entén que s'ha de treballar des de l'honestedat, fent l'encàrrec encomanat al servei de la institució que lideres i amb uns objectius clars. Les institucions culturals parlen només a través de l'art. Assegura que sempre hi ha hagut una bona entesa en els llocs on ha treballat. «És un privilegi està sota les ordres de Salvador Alemany, un savi i un referent de saber moure's en el terreny de les administracions i un treballador incansable». Pel que fa al finançament, considera que els recursos públics a la cultura han d'estar d'acord a uns objectius per seguir creixent en funció de la seva incidència, sense discriminar el fet que tothom ha de poder accedir-hi, per això és necessària la inversió pública. A diferència de la crisi del 2008, on es va tallar tota font de finançament, ara amb la pandèmia actual, la crisi és econòmica, però no financera, així que la despesa pública permet l'endeutament i les subvencions. El veritable problema vindrà d'aquí a dos anys, malgrat la precarietat sistèmica actual. Reconeix que no s'ha treballat bé el significat de tenir un sector cultural, amb un sistema mínimament reglat, per evitar que sigui tan precari. Segons diu el consum cultural es recuperarà perquè l'ésser humà és un animal social i la socialització es desenvolupa en espais d'intercanvi de coneixements i d'emocions que proporciona la cultura: «la gent tornarà». El Liceu va signar un manifest en favor de la llibertat d'expressió i «cal ser tolerant zero en aquesta qüestió, però les derives del pillatge i del vandalisme no responen en absolut a l'origen d'aquesta llibertat». Pel que fa a la producció considera que l'òpera del Raval té dos objectius: dialogar amb les 40 nacionalitats de Barcelona i relatar les seves experiències per compartir-les i desenvolupar la creació del país.
