El dia 4 va fer un any just de l'aparició del primer cas de covid diagnosticat a Manresa, un portuguès que aquest diari va poder trobar i entrevistar just el dia de l'aniversari. Avui iniciem una sèrie de tres reportatges que recullen gairebé setanta veus diferents. Durant aquests any hem parlat amb molts metges i infermeres i una bona colla de malalts. Avui i demà, ho tornem a fer. Dissabte, recollirem a través de cinquanta veus el batec de cinquanta vides normals durant la pandèmia; mig centenar de persones triades a l'atzar, de totes les edats. Formen un ric calidoscopi d'existències de tota mena, totes afectades d'alguna manera, totes a la seva manera particular. Des de qui va perdre la feina fins a qui va perdre un familiar, qui va estar malalt i qui, simplement, va veure esguerrat el q ue havia de ser el millor any de la seva vida. Cada persona és diferent i cada casa és un món. Però totes aquestes vides, la dels metges i malalts i les dels ciutadans anònims, compartiran per sempre una experiència única, l'experiència comú de tots els coetanis d'aquest temps. Quan el malson quedi enrera, tant en comú ens hauria de fer més forts com a comunitat.