Sol ser normal que tots els partits interpretin els resultats electorals segons els seus interessos, el que no vol dir que siguin els dels seus electors. Quan la diferència de criteri entre uns i altres es fa massa gran, venen les davallades, sovint emmascarades pel pas del temps.

Se'm fa difícil creure que, avui en dia, la prioritat dels ciutadans de Catalunya, incloent-hi la majoria d'independentistes, sigui la de plantar cara a l'Estat amb la reclamació de l'amnistia i l'autodeterminació, que ens porta a un camí ja conegut. Crec que abans hi ha altres prioritats, començant per la salut i la feina.

Quan en parlen els que entenen del tema de la salut no sembla que diguin coses insensates. El que passa és que, sovint, hi ha interferències de carallots cridaners que desborden el Govern. Aquests dies estem veient com des de Sanitat demanen poder vacunar la gent gran amb la vacuna AstraZeneca. La seva petició es basa en noves evidències científiques posteriors a la seva comercialització, que han demostrat la seva manca de perill, i en el fet que altres països europeus l'han començat a administrar atès el retard en el subministrament dels fabricants d'altres vacunes. Sembla una petició assenyada; desconec què hi ha darrere la negativa espanyola a posar la vacuna als majors de 55 anys, però voler respectar els acords europeus de vacunació al peu de la lletra no sembla, avui, argument suficient. Amb la vacuna li pot passar a la ministra el que li va passar a l'anterior a les eleccions. Va perdre gairebé tres punts i quatre diputats per no fer-se un test d'antígens abans del debat de TV3. Per a ell era una sobreactuació, i molt probablement el seu coneixement com a màxim responsable dels efectes de la pandèmia a Espanya el va portar a prendre aquella decisió, però hi ha moltes raons per creure que la manipulació i, fins i tot, la calúmnia que va venir després, li puguin haver costat la presidència.

En el camp econòmic l'actual govern suspèn clarament. No sembla que el món independentista tingui clares les seves prioritats, i menys les seves responsabilitats. Ja no és una qüestió de més o menys soroll, sinó de fets, i aquí és on la cosa es posa molt perillosa. Ser independentista i bon gestor de l'economia no és incompatible, però tot apunta que si es produeix un govern independentista continuarem com fins ara, amb un desgavell molt considerable. Poden dir el que vulguin, però plantar el president del Grup Volkswagen, que era qui convidava, és un error monumental del qual avui no en sabem les conseqüències. El que comença malament després és molt difícil d'adreçar, i avui la lluita entre regions d'Europa per tal que la reconversió del món de l'automòbil no els deixi al marge és ferotge.

I no cal parlar del retard en la condemna durant la setmana de vandalisme i saquejos a Barcelona. Qui vol dirigir un país no pot fer-ho amb els moviments antisistema, siguin populistes o d'extrema esquerra.

Esquerra ha de decidir què vol ser de gran.