13 de març de 2021
13.03.2021
Regió7

Si calen milions de bales, on és la indústria de guerra?

12.03.2021 | 21:53
Si calen milions de bales, on és la indústria de guerra?

El novembre passat, quan ja s'intuïa que la batalla científica per disposar d'una vacuna contra la covid estava a punt de ser guanyada, em va tranquil·litzar molt saber que AstraZeneca, l'empresa europea que anava més avançada, havia començat a produir dosis a Austràlia abans de completar el procés d'aprovació de les autoritats sanitàries. Anem bé, vaig pensar. A més, l'altre gran subministrador de la Unió Europea, Pfizer-BioNTech, semblava estar en la mateixa ona, i el seu preparat no necessita cultius biològics en teixits reals com les vacunes clàssiques, sinó que es fabrica literalment a partir d'ARN sintètic, una tècnica de perfil industrial que es pot accelerar tant com ho permetin les màquines disponibles. Per tant, sí, anàvem bé.

La decepció ha estat tan majúscula que costa d'entendre. AstraZeneca i Pfizer estan incomplint els nivells de subministrament compromesos amb la UE a una escala que només es pot qualificar de boicot. S'entendria que els executius de les dues empreses exageressin una mica la seva capacitat de producció per tal de signar amb la UE el contracte més astronòmic possible. Però estem parlant d'incompliments que van del 30% al 70% del signat. És impossible equivocar-se tant. L'estafa d'AstraZeneca és tan escandalosa que fa pensar que les deficiències no demostrades que desprestigien constantment la seva vacuna potser són generades per la mà negra d'algun govern furiós amb afany de revenja.

És incomprensible que, en plena emergència mundial, empreses d'aquesta magnitud no puguin respondre al que se n'espera, tenint a la seva disposició uns clients disposats a pagar el que faci falta i podent subcontractar laboratoris d'arreu del món en un sector que sap des de fa mesos que en començar el 2021 caldria fabricar milions i milions de vacunes. ¿Què és aquesta presa de pèl? ¿Què és aquest suïcidi? ¿L'eina que ens ha de treure del desastre ha de dependre d'un mercadeig entre uns venedors i un compradors que tant poden ser unes eminències com uns idiotes? ¿No haurien d'haver estat els governs els que coordinessin un gran esforç productiu global? ¿No se suposa que, en una guerra, tota la indústria es posa al servei de la fabricació de bales? Per exemple: durant la Segona Guerra Mundial, en només tres anys i mig, Estats Units va construir 21 portaavions, centenars de vaixells i 260.000 avions. ¿No és un esforç així el que cal ara? Els morts els tenim. La devastació econòmica, també. ¿La indústria de guerra, on és?

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit