Setciències: Persona que presumeix de saber molt. Indocumentat: Dit de la persona que no té els coneixements, la informació, ni la preparació necessaris per a portar a terme una activitat, una feina, etc. Pretensiós (de pretensió): Fet de creure posseir una qualitat superior, avantatjosa, meritòria, etc. Moltes gràcies al diccionari de l'Enciclopèdia Catalana per oferir-nos unes definicions tan encertades d'alguns perfils de les persones que, quan va començar la pandèmia -i encara ara-, van fer gala d'aquestes qualitats en el seu exercici professional o de tertulià, que gairebé es pot considerar una professió. De seguida es va agrair la gent que, malgrat dominar molt més el tema que la gran majoria, va utilitzar aquella expressió tan humana i, alhora, tan menystinguda per donar resposta a alguns dels interrogants que ens queien al damunt com pedrades enmig d'una situació de desconcert creixent: «No ho sé». En aquesta mateixa secció, el 16 de febrer de l'any passat una servidora deia que si els organitzadors del Mobile World Congress s'haguessin informat bé no haurien anul·lat l'edició 2020 per por al contagi de la covid. Com que opinar és de franc, i una mica incrèdula amb el que venia, vaig fer els tres papers de l'auca: el de setciències, el d'indocumentada i el de pretensiosa. Per acabar-ho d'adobar, al cap d'un mes, el 15 de març, dos dies després del blindatge de la Conca d'Òdena i un dia després de l'entrada en l'estat d'alarma, suposo que amb ganes de treure ferro a una situació que ja ens superava clarament, vaig fer un escrit on aconsellava, davant el confinament irremeiable, fer una llista de les millors pel·lícules per riure i gaudir-les des del sofà. Impertinent: No pertinent, fora de propòsit. Davant d'aquest desplegament de clarividència, disculpes. Ha passat un any o gairebé i el que aleshores eren suposicions abonades a les espifiades, ara són certeses. Els darrers dies, per aquest diari han desfilat desenes de certeses. Certeses com les dels professionals que van tenir cura dels qui patien el maleït virus, i certeses de les persones anònimes que han confessat records, pors i esperances després de deixar enrere un any marcat per pèrdues irreparables, per convalescències cruels que els han marcat per sempre més i, en molts casos, per la incertesa laboral, la frustració. Una de les persones enquestades ahir deia: «Abans del virus érem feliços i no ho sabíem». D'altres ho llegien com una oportunitat per aprendre a valorar, com una lliçó de vida. Tant de bo que no sigui debades.