Plutó és un astre descobert tardanament, el 1930. Un cop trobat, durant una colla d'anys es va considerar un planeta. Per la seva escassa dimensió i les seves característiques, alguns astrònoms l'han acabat degradant a la categoria de nan. El Moianès és una comarca creada el 2015. Per tant, en fa cinc, i se'n coneixen detractors temptats de tornar enrere o degradar-ne el nivell. Alguns dels moianesos favorables al moment de votar-la es pregunten si va ser una bona idea.

Seguint amb els símils dels elements del sistema solar, una conjunció d'objectes es van alinear. La predisposició d'una conselleria, liderada per Joan Ortega d'Unió, la determinació del principal impulsor, el polític Dionís Guiteras, i un referèndum favorable per sobre del 80% va generar l'aparició d'aquesta divisió administrativa. Un quinquenni és una mesura temporal força adequada per fer balanç. Fins ara, l'únic aniversari commemorat fou el primer. Després, silenci oficial. Més enllà d'usar el coronavirus d'excusa a tot el que calgui, podria ser un símptoma de no haver-se cobert les expectatives, a part de l'èpica i el nacionalisme local dels moments previs a la gènesi.

Per treure'm la raó sobre tals apreciacions, els caps d'aquesta comarca podrien fer una enquesta d'aquestes digitals. Estic en condicions d'afirmar que, si es fes ara, restauradors, comerciants i necessitats de serveis públics es farien enrere. Quan ara s'aixequen les restriccions comarcals, els que tenen negocis oberts al públic han patit molt més la manca de clients per ser una comarca «plutoniana». Pertànyer a unes altres més planetàries com el Vallès Oriental, el Bages o l'Osona, d'on van sortir els pobles amb els quals es va conformar, els hi hauria donat més joc.

El pressupost del Consell Comarcal moianès preveu el 53% del total dedicat al pagament de sous a funcionaris. Quasi el 100% dels seus ingressos són transferències de capital. O sigui, fons vinguts de fora, i l'ens com a tal no genera quasi ni un euro. La despesa és purament salarial. Són una gran oficina de col·locació. És possible, només una possibilitat versus la contrària, que per donar-se el gust de crear la comarcalitat, ara els residents d'allà tinguin traves administratives inesperades. Se'ls afegeixen obstacles per accedir a serveis que abans eren més a l'abast en àmbits com la formació, la sanitat o la seguretat.

Amb tot aquest panorama d'amebes públiques dividint-se, la següent havia de ser el Lluçanès. Està congelada en un laboratori governamental. El seu referèndum no vinculant va quedar molt renyit, pràcticament cada municipi va votar el contrari del seu veí. La conjunció astral aquí no es va produir, els líders no van actuar amb la determinació de Guiteras i la política nacional se'n va anar per pedregars processistes. Per tot això, el Berguedà i l'Osona no perdran part del seu territori. De rebot, als lluçanesos els evitaran noves burocràcies enutjoses com les que s'escampen pels carrers de la capital de la comarca 42a, la bonica i endreçada Moià.