De vegades busco paraules per a les coses. I de vegades les trobo. Només de vegades. Quan em passa alguna cosa, busco la paraula per definir-ho. Aquesta setmana he obert la finestra per fugir del soroll de dins i empeltar-me de la remor de fora, buscant paraules. N'hi ha que m'agraden, algunes m'inspiren i d'altres em relaxen. Les més buscades em fan pensar, em duen davant del mirall i m'interroguen. I quan t'interroguen has de provar de respondre't. Amb paraules i després amb fets. Les més agosarades em fan somriure i aquestes convé no perdre-les de vista.
Vivim amb les paraules que fem servir i moltes ens fan viure. Malvius si t'equivoques amb les teves paraules de capçalera. Les que trobo que em fascinen i considero especials per a mi, me les quedo. Tinc algunes paraules precioses que em fan vestir millor i a les quals recorro quan vull o necessito bellesa i llum. També me n'invento. No gaires. Costa inventar paraules que algú altre no hagi inventat abans. O potser algú, com jo, també les ha inventat i les preserva en secret. Són paraules meves que no volen dir res per a ningú, només per a mi tenen sentit. I me les estimo. I sempre en secret. En tens tu? Bé, d'aquestes, algunes les faig servir ara com a contrasenyes a internet, on ningú les descobrirà mai perquè això són paraules que no existeixen. Només per a mi. D'altres em creen contradiccions. M'agrada la paraula desamor tot i que el desamor em desarma del tot. Em calma la tempesta i la paraula tempesta en si. M'apaivaga. La paraula calma, en canvi, no em calma.Penso i sento que si no ets capaç de definir què et passa, no acabes mai de saber el que et passa realment per dins, i quan he tingut mals tràngols -que n'he tingut, un munt- vag descobrir que si ets capaç d'escriure-ho i descriure'ls, el tràngol es dilueix, es fon, es relativitza. Escriu en paraules i una part del dolor es transforma en fer-ho. Sí, és teràpia. De vegades busco paraules per a un manifest, per a una sentència, per a algú present o per una absència. Aquestes sempre costen més, i són les que cal trobar imperiosament. Crec que no pots dir mai, no tinc paraules. Busca-les. I no surto mai de casa sense un gràcies. Hi ha paraules boniques que només fan bonic i paraules que et fan bonic el que ets, el que comparteixes. Aquesta setmana m'han passat dues coses que m'han trasbalsat per dins i ara mateix busco les paraules per definir-ho, acoblar-m'hi, acomodar-m'hi. I quan les tingui, ho entendré tot més bé i més clar. He pensat en això de les paraules en descobrir la darrera paraula inventada en holandès «niksen», que vol dir «L'art de no fer res». I ho he trobat extremadament inspirador. Calia una paraula per definir l'art de no fer res? Potser no calia, però trobo que és reconfortant. És diumenge, vaig a seguir fent el que feia: «niksen».
