Avui els proposaré un salt per al pròxim 8-M. ¿On som ara? El concepte ´feminisme', arran del moviment Me Too i de la gran manifestació del 2018, ha anat perdent la connotació negativa que tenia per a molts, i suma en positiu suavet. Fins i tot els governs s'inventen àrees que presumptament s'ocupen del tema. Però quan arriba el 8 de març i analitzem accions i dades, es demostra que hi ha massa façana, simple maquillatge, copet a l'esquena i «noies, ¡que bones sou!»
El 8-M, les dones som majoria en tots els actes públics, o sigui la jornada de l'excepció. El dia en què somriem parlant de les moltes coses i molt bones que les dones aporten a empreses, famílies i al món en general. El dia en què lamentem la bretxa salarial, que elles portin a terme els treballs més mal remunerats, que tan escassament ocupin òrgans de direcció i que realitzin dues vegades i mitja més tasques domèstiques que els homes.
I tot i que, com vam concloure en una investigació a la BSM-UPF, les dones lideren millor les empreses en època de crisi, el teletreball sense conciliació familiar provoca una pèrdua d'oportunitats per a les dones. L'FMI ho remata: ´només' falten 257 anys per aconseguir la igualtat. És un escàndol, i el que és escandalós és que ens hem acostumat a l'escàndol.
La pandèmia ha agreujat les desigualtats. Ho va dir la filòsofa i feminista Simone de Beauvoir: «N'hi haurà prou amb una crisi política, econòmica o religiosa perquè els drets de les dones es qüestionin. Aquests drets mai són adquirits. Us haureu de mantenir alerta durant tota la vostra vida».
Així que, proposo que el 8-M del 2022 sigui el dia en què governs, empreses, mitjans de comunicació, etc. hagin de sortir a la palestra a demostrar quines accions han portat a terme i amb quins resultats. Que se'ls inquireixi. Que se'ls aplaudeixi o el contrari. Que surtin als titulars. Que donin la cara.
Tant de bo que el 8-M de l'any que ve sigui menys de «happy flours» i, sense deixar la reivindicació, visquem l'aplaudiment o la vergonya en la rendició de comptes.
