Durant gairebé vuitanta anys, la prestigiosa Universitat de Harvard ha portat a terme un dels estudis més llargs i complets que s'han fet mai en el món: «Estudi del desenvolupament de l'adult». Actualment dirigit pel psiquiatra Robert Waldinger, es va iniciar l'any 1938 i es basa en fer un seguiment de la vida de més de 700 homes en edat adolescent, dividits en dos grups: un de nois universitaris i un altre de nois de barris pobres i humils. L'objectiu és saber què fa que les persones siguin sanes i felices al llarg de la seva vida. Els resultats són totalment trencadors: ben al contrari del que se sol pensar, no són els diners, ni la fama, sinó les relacions amb les persones. I no només això, sinó que hi ha una connexió directa entre les relacions, la felicitat i la salut. L'estudi afirma que els beneficis de crear vincles personals satisfactoris són enormes: retarda el deteriorament mental, manté la capacitat de memòria, controla l'estrès i ajuda a dormir millor; aquesta felicitat, a més, és un factor predisposant a la longevitat molt més consistent que la genètica. Les connexions socials són beneficioses i la soledat mata.

Tot i que no és comparable, la gent de Gironella va portar a terme fa uns dies, de manera totalment inconscient, una experiència social força alineada a l'estudi de Harvard. Amb motiu del Carnestoltes i davant la impossibilitat de fer els habituals actes massius, l'ajuntament va proposar fer una activitat estàtica, que donés aire de festa tot mantenint les restriccions: un concurs de barris engalanats. La ciutadania va entomar aquesta proposta com un repte i cada barri es va organitzar de la millor manera possible per tal que fos el més bonic. Tres setmanes de moguda frenètica en la qual la gent es va bolcar a la seva comunitat, amb participació i activitats adaptades a petits i grans. Després de tants mesos de restriccions i notícies negatives, la preparació del carnestoltes va esdevenir un horitzó i un al·licient per ocupar el temps en una activitat que els satisfeia i que compartien amb gent del seu entorn amb la qual potser fins aleshores no havien interactuat mai.

Les polítiques sanitàries de la major part de països desenvolupats han enfocat de manera majoritària els recursos d'atenció a la salut al tractament de les malalties: professionals sanitaris, espais assistencials, tractaments farmacològics i no farmacològics, etc. En molt menor grau es dediquen esforços a les accions preventives i, quan es fan, també estan enfocades a l'àmbit sanitari: vacunes, dietes, fàrmacs de prevenció secundària, etc. En general, el pressupost públic que es dedica a estimular l'activitat social com a estratègia de promoció de la salut i prevenció de malaltia és ínfim.

L'estudi de Harvard demostra la necessitat de canviar aquesta dinàmica. Si l'objectiu real de les institucions que ens governen és aconseguir la millora de l'estat de salut dels ciutadans, cal que, a més d'enfortir el sistema sanitari en tots els seus aspectes, reorientin les seves polítiques per destinar idees i recursos a enfortir el teixit social de les diferents comunitats, impulsant activitats participatives i vetllant per evitar les situacions d'aïllament.