El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, a través de la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural, acaba de donar el tret de sortida a l'Any Joan Tomàs, amb el qual es commemoren els 125 anys del naixement del músic Joan Tomàs i Parés al Centre Artesà Tradicionàrius. També es va inaugurar una exposició al vestíbul del CAT, titulada Músic de tot cor. Joan Tomàs i Parés, 1896-1967, comissariada per la neta del músic, Liliana Tomàs i Roch, que alhora és, també, la comissària de l'Any.
Joan Tomàs i Parés (Barcelona, 1896 -1967) era músic i folklorista. Va ser sotsdirector de l'Orfeó Català. Autor d'una nombrosa producció coral i harmonitzacions de cançons tradicionals catalanes, també va dur a terme una important tasca de recerca i recull de cançons i melodies del folklore català. Va ser mestre de música en diverses escoles de Catalunya, entre les quals figuren el Grup Escolar Pere Vila i les Escoles Ribas; va dirigir més d'una vintena d'entitats corals, com el Cor Infantil Mossèn Cinto, l'Escola Coral de Terrassa i el Cor Infantil de l'Orfeó Català. Va treballar com a mestre de música a les escoles Blanquerna, a l'Acadèmia de Música de Barcelona, i l'any 1922 va ser nomenat professor d'educació musical de les escoles de l'Ajuntament de Barcelona (Escola del Mar, Escola del Bosc, Grup Escolar Baixeras). Fins a la seva jubilació, va ser professor al col·legi Sant Ignasi dels Jesuïtes de Sarrià. Va treballar amb Joan Llongueres, i va contribuir a la introducció i aplicació a Catalunya del mètode Dalcroze, un innovador sistema d'ensenyament de la música. Joan Tomàs va compondre moltes melodies, sobretot peces per ser interpretades per corals i també obres per a piano, veu i piano i orquestra.
Des de molt jove va emprendre la tasca de recollir i inventariar cançons populars catalanes. L'any 1918 va començar a fer-ho per l'Ateneu Enciclopèdic Popular. Posteriorment Joan Tomàs va dur a terme una part de la recerca per a l'Obra del Cançoner Popular, que va fer conjuntament amb Amades. També Tomàs va estudiar i revisar la part musical de les obres de Joan Amades com ara Folklore de Catalunya (Volum II, Cançoner) i el Costumari Català. Va signar més de dues-centes composicions i harmonitzacions, algunes de les quals foren publicades i enregistrades; va visitar una trentena de comarques catalanes, a la recerca de cançons populars, i va recollir, de viva veu, prop de 10.000 melodies... moltes de les quals es poden trobar als volums de l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, al Costumari Català i a molts cançoners de música tradicional i folklòrica de Catalunya.
Joan Amades deia «no sabia gens de música»; ell mateix va fer-ho constar en diferents publicacions, com al Folklore de Catalunya. Cançoner quan diu «vam iniciar les tasques de recull transcrivint vers unes dues-centes cançons que cantava la nostre mare i que nosaltres també sabíem. Ignorant de música com som, vam haver-nos de servir de l'ajut de mestres músics. El nostre gran col·laborador musical ha estat l'estimat amic en Joan Tomàs, sotsdirector de l'Orfeó Català». La cita és extreta del llibre El mestre Joan Tomàs i Parés: passió per la cançó popular, de Jordi Tomàs i Guilera, publicat per PAM l'any 2008.
Al Costumari Català de Joan Amades, del qual hi ha diverses edicions, publica uns arranjaments de les partitures de la Patum.
