Aboques sense cura l'escumós en una copa estreta i s'alça una gran bromera que arriba a vessar. Quin espectacle! Però les bombolles es fonen de seguida i descobreixen la trista realitat: dos dits de vi al cul del recipient. Així és una gran part de la política que ens toca presenciar: aire sense substància, bunyols amb més vent que farina.
Moció de censura a Múrcia, eleccions a Madrid, transfuguisme, intervenció judicial (naturalment!), sagramental a ca l'Arrimadas, cop d'efecte d'Iglesias, bumba! Els analistes no troben cap sèrie televisiva prou bèstia per comparar-la amb aquest festival. La capital del regne viurà una campanya electoral en què les trinxeres s'acusaran de «feixistes» i «comunistes». Ja ho va dir Karl Marx: la història es repeteix, però en forma de farsa.
I a sota de la bromera, el vi esbravat: la vacunació a pas de tortuga, la gasiveria de les ajudes per la pandèmia, les institucions caducades, la carpeta catalana al congelador, i tots esperant que el miracle del manà europeu ho resolgui tot.
A Catalunya cada dia es representa un nou capítol del concurs de foc amic entre socis de govern. La presidenta del Parlament menysté el predecessor, l'expresident de la Generalitat escriu amb metralleta, els politòlegs recorren al psicoanàlisi per entendre el paper d'Esquerra, es convida els antisistema a construir el sistema, i les negociacions sempre semblen encallades. Però el que queda quan s'esbrava la bromera és la mateixa barreja inestable dels darrers tres anys.
El ministeri del quitrà ha anunciat l'enèsim fragment del Quart Cinturó, una obra mil cops encallada. Sota el frenesí de l'escuma política, el vi esbravat és incapaç de fer que l'exercici del poder sigui àgil i eficaç, les obres compleixin terminis, els serveis arribin a temps, els tràmits semblin racionals, i els mecanismes, comprensibles. Les bombolles del gran festival de desqualificacions pugen i baixen dins unes copes empresonades en la lenta cadència de les dinàmiques rocoses.
