Han passat dos mesos de la mort del compositor Josep M. Mestres Quadreny, gran figura de l'avantguarda musical del país. Regió7 en va fer un recordatori extens, mentre cap institució de la ciutat ha fet res per evocar-lo, només un tuit de l'alcalde Marc Aloy. Se'n va anar sense pena ni glòria, en un context d'evident deixadesa en qüestions de patrimoni cultural a la ciutat. És ignominiós no saber homenatjar com és mereix al millor compositor català de la II meitat del segle XX, segons els experts. Mestres Quadreny va néixer el 4 de març de 1929, al carrer Primo de Rivera, actual Sobrerroca, prop d'on té la seu Òmnium Cultural, que estranyament no va atorgar-li el premi Bages de Cultura. Tot i que només va viure dos anys a Manresa, sempre va sentir-se orgullós de ser manresà, mai en va renegar ni va voler renunciar al lloc del seu naixement, com m'havia explicat personalment. Afortunadament, a Barcelona el van tractar millor, i va rebre entre d'altres el premi Sant Jordi, la Medalla d'Honor de l'Ajuntament i el Premi Nacional de Música. Ja traspassat, l'únic homenatge que ha rebut fins ara ha estat el del grup madrileny Cosmos 21, referència de la música contemporània que dirigeix Carlos Galán. Per si encara algú no se n'ha adonat es tracta d'un prohom, d'un veritable manresà il·lustre i queda l'esperança que prosperi la iniciativa del musicòleg Josep M. Vilar d'atorgar-li un carrer a la ciutat, o en el pitjor dels casos, una placa commemorativa per part de l'Ajuntament.
Aquesta proposta em sembla que hauria de ser recolzada almenys per tres entitats: Taula d'Arts Visuals que presideix Anna Roca, historiadora de l'art i gestora cultural, amb sensibilitat cap a l'art contemporani; el Conservatori de Música, que ja el va convidar a un dels premis de música Ciutat de Manresa, en l'etapa de Joan Arnau com a director; i, òbviament, Òmnium Cultural, no només com entitat de referència de la cultura, sinó també pel caràcter indiscutiblement independentista del compositor. Tampoc estaria per demès que ara que el Liceu té un director manresà, Valentí Oviedo, s'estrenés d'una vegada per totes l'òpera que ell va fer expressament pel Liceu, amb decorats del pintor Tàpies i amb text de Joan Brossa, «Cap de mirar». Potser d'aquesta manera es milloraria el petit homenatge que dins del festival Gargall ja desaparegut, va tenir lloc al Kursaal, amb improvisacions de Lluís Coll i Jordi Portabella, sense que el principal responsable de l'esdeveniment conegués el personatge i obligués a Mestres a pronunciar la frase: «Aquesta gent saben el que faig jo?» Més lluïda va ser l'exposició «De cop de poma a trànsit boreal», dels comissaris Oriol Pérez i Manuel Guerrero, que procedent d'Arts Santa Mónica de Barcelona va tenir lloc a la sala Plana de l'Om, organitzada per Caixa Manresa, amb Jaume Torras i Marcel Sellas, el gener del 2011. L'exposició es va presentar com una relectura de l'univers de Mestres Quadreny, el que vol dir que abans hi havia una lectura, que és el veritablement interessant. Precisament, Oriol Pérez venerava Mestres per la seva qualitat artística i la bonhomia personal, fins al punt que el mestre li va dedicar la composició «Lletra a Oriol».
