Era previsible. Totes les travesses apuntaven que per Setmana Santa tindríem més mobilitat en comparació amb els mesos dels quals venim. I és que el sector turístic del país agonitza. La pandèmia ha canviat moltes coses però les ganes de viatjar segueixen intactes. I cal aprofitar-ho.
Es diu que el turisme és un mirall del que passa a la societat. La covid-19 ha canviat les nostres prioritats, les nostres necessitats i també les nostres pors, i això ha tingut un efecte directe en com volem viatjar, on i què esperem del viatge.
El turista postcovid busca estar en contacte amb la natura, destinacions poc conegudes, activitats en espais oberts, evitar massificacions i, tot això, a prop del lloc de residència habitual. No sabem si aquestes tendències perduraran en el temps una vegada generalitzada la vacuna, però la realitat és que, a curt termini, són les que imperen.
En aquesta nova normalitat, el Berguedà parteix d'una bona posició de sortida ja que compleix, pràcticament, tots els requisits per triomfar turísticament en el món postpandèmia. Però aquí ningú regala res i el camí no és lliure de reptes. La comarca «només» ha de donar valor a la seva realitat, no cal inventar res: un territori de natura, tranquil, ric en patrimoni, garant de les seves tradicions, que vetlla per un estil de vida sostenible i que vol mantenir la seva essència, respectant el seu entorn i les persones que hi viuen.
Quan els grossos van a pescar a la bassa dels petits, cal afinar l'enginy. Destinacions que vivien, en gran mesura, del visitant internacional han virat les seves estratègies per seduir un públic de proximitat que és finit i al qual no havien prioritzat abans. Això obliga els que depenen del visitant català a ser més creatius i, per què no, més agressius per aconseguir mantenir-se vius a la ment del visitant com a opció a escollir. 9 de cada 10 turistes que visiten la comarca procedeix de Catalunya.
Més enllà de l'oci, el Berguedà podria ser molt competitiu atraient els coneguts com a nòmades digitals. Només hi ha un problema. I és que la connexió a Internet a llocs, diguem-ho així, poc massificats de la comarca deixa bastant a desitjar. I, sense una solució, aquesta lliga no la podem jugar, deixant perdre, des del meu punt de vista, una bona oportunitat per diversificar el sector i atraure nou públic a la comarca, que, qui sap, més enllà de passar-hi les seves «workations», la combinació de treballar i fer vacances, podria decidir establir-s'hi.
Diu Rafael López-Monné que el turisme és com el foc. I té raó. Pot cremar-ho tot o, ben controlat, servir per evolucionar. Ningú vol el turisme a qualsevol preu, i ara, amb la lliçó apresa, la implementació d'un model sostenible de turisme no és negociable. I el Berguedà està fent bé els deures en aquest sentit. No deixem escapar l'oportunitat que la maleïda pandèmia ens ha posat sobre la taula. I viatgem amb seny i de forma responsable, començant per aquesta Setmana Santa, que tots esperem amb candeletes.
