A l'esplanada de Santa Caterina ara afloren unes restes romanes, encara en fase d'excavació i d'estudi, que a la vista del que ha sortit publicat abans de ser visitables hem de pensar que donaran per escriure un llibre. En un futur, aquelles runes ens han de brindar als manresans un nou punt d'atracció històrica, i potser als forans un altre reclam turístic. És de suposar que, en el moment en què s'obrin al públic, generaran al seu voltant les corresponents plaques explicatives, alguns fulletons informatius i segur que l'organització de visites guiades. No sé si se n'ha fet algun estudi, però la meva intuïció em diu que, de tot allò que llegim o escoltem els visitants, el nostre cervell n'assimila, com a màxim, un dècima part. I això deixant fora del recompte aquells que hi van ben bé per omplir el temps d'alguna manera, a falta d'una altra distracció. Passarà també a les excavacions de Santa Caterina, com ja passa ara a les ruïnes d'Empúries o a la catedral de Burgos, i no cal fer-ne cap drama. O és que algú de nosaltres seria capaç d'escriure amb una mínima precisió, ni que només fos mig foli, sobre qualsevol dels monuments que hem visitat en els últims cinc anys? Siguem sincers, per favor.

A la majoria dels mortals, la visita a un jaciment arqueològic, a un castell, a una catedral o a un monestir, ens reporta un benefici cultural i un enriquiment personal indiscutible. Però seria ingenu creure que n'extraiem uns coneixements sòlids, si no és que som persones estudioses per a les quals una d'aquestes visites representa un complement del que han après a les classes o als llibres. Ens pot servir per consolidar una concepció del nostre món i de la nostra història basada en allò que en diem una «cultura general», però en essència ens serveix per alimentar la nostra imaginació i deixar-la volar en un viatge a través del temps.

Quan visitem les excavacions de Santa Caterina evocarem els nostres avantpassats manresans de l'època dels romans, de la mateixa manera que quan visitem les coves del Toll intentem recrear al nostre cap la vida d'aquells primers pobladors catalans perduts en les arrels més profundes del nostre arbre genealògic. Sense entrar en detalls i, evidentment, sense el rigor acadèmic d'un historiador. I quan haguem oblidat l'explicació detallada del guia o el que hem llegit al fullet (és a dir, al cap d'un quart d'hora), ens quedarà el solatge d'una experiència que reviurem cada cop que pensem com deuria ser el nostre món abans que arribéssim nosaltres.