Gran part de les dificultats que travessa el món són a causa que els ignorants estan completament segurs, i els intel·ligents plens de dubtes». Aquesta frase de Bertrand Russell apareix en un llibret deliciós, Breve tratado sobre la estupidez humana, que em sembla de lectura imprescindible en aquests temps atrafegats. El que ja no tinc clar és si això serà suficient per frenar el creixent cabal d'indignació i desinterès cap a la política. O per conjurar l'amenaça que la confrontació aferrissada i la guerra bruta acabin colonitzant -si ja no ho han fet- l'espai públic.

Sé que la memòria és fràgil i que aquest país ha viscut terratrèmols de gran magnitud i episodis molt indecents; però que es repeteixin sense cap pudor en plena emergència sanitària, social i econòmica supera tots els registres.

No insistiré en episodis ja coneguts, però a l'inici d'aquesta embogida setmana va passar una cosa a Madrid que potser hauríem d'haver d'interpretat com una cosa més seriosa que una anècdota de la picabaralla de la capital. El 8 de març, aquell Dia de la Dona que la ultradreta intenta esborrar del calendari igual que els murals que no li agraden, la ministra Irene Montero no va poder entrar a una escola de Madrid, la capital de la llibertat, segons la seva presidenta. És a dir, un Govern democràtic va vetar a una integrant d'un altre Govern democràtic l'accés a un centre públic perquè no comparteix les seves idees. I va ser el mateix alcalde de Madrid que ho va explicar amb absoluta desimboltura. El mateix alcalde, per cert, que va participar en un programa de televisió dins d'un centre escolar, on, a preguntes dels nens, va proclamar que era més important reconstruir Notre-Dame que salvar l'Amazònia. Qui va dir adoctrinament?

En fi, vist que la turbodreta sorgida de la malaurada foto de Colón no repara en les despeses -mai millor dit-, caldrà posar en solfa una altra citació del llibre. Aquesta és de Mark Twain: «Mai discuteixis amb un estúpid. Et farà descendir al seu nivell i allà et guanya per experiència». Val. Doncs llavors, què fem?