Conec parelles que s'han format escombrant després d'una festa de Cap d'Any, donant-se la pau a missa o viatjant en un tren de Rodalies. Però no conec ningú que s'hagi conegut gràcies a un anunci classificat. Que no en conegui cap cas no vol pas dir que no s'hagin produït aparellaments amb èxit per mitjà d'aquests breus. Si no, els diaris no en continuarien publicant, i sempre n'hi ha. Al capdavall, ve a ser com un anunci de feina, amb l'oferta i els requisits exposats clarament, telegramàticament. L'esquema sol ser: home busca dona per a relació estable. Rarament és al revés, i només rarament s'adjunten el nom, la foto, i mai el grau de virilitat calculat en centímetres. Tota altra informació és digna d'observació i anàlisi. Així, per exemple, no és infreqüent presentar-se com un noi de 60 anys que cerca senyora o senyoreta no més gran de 40. En altres ocasions, no queda clar si el matís de «sense càrregues familiars» forma part de l'oferta o la demanda. Qui deixava clares les intencions és el senyor que, en aquest mateix diari, dies enrere, oferia en contrapartida una herència. Aquesta volta es comprèn que l'interessat no donés més pistes: no fos cas que la dona o els fills se n'assabentessin. Afegir un toc poètic a l'anunci sempre fa senyor i dignifica la secció. Un amable anunciant s'expressava així: «Val més tornar a sembrar que plorar», que és el que sol dir un pagès després que una pedregada li hagi malmès la collita, renecs a banda. Dels darrers anuncis classificats llegits, el que més m'ha encès la curiositat és aquest: «Noi català vol conèixer noia espanyola». En un ambient de confrontació política amb l'Estat, és bo que encara hi hagi qui cregui en ponts de coneixement i reconeixement mutu per a una relació estable, sense càrregues familiars ni jocs d'herències, on ningú no amagui l'edat que té, amb voluntat de tornar a sembrar sense haver de plorar de nou.
