Com que ses senyories catalanes tenen de coll fins diumenge que ve (diumenge de Rams!) per votar i investir el nou president de la Generalitat (divendres 26 hauran tingut una primera oportunitat, però pas que l'aprofitaran), i no sembla que tinguin clar complir el mandat de les urnes (majoria de vots i de diputats independentistes), a nosaltres ens queda una setmana de marge per debatre i reflexionar sobre altres temes també prou importants: 1) el menyspreu nauseabund que s'està fent de la presidència exercida pel Molt Honorable senyor Quim Torra i Pla al capdavant de la Generalitat durant la legislatura col·lapsada per la pandèmia de la covid-19; i 2) el passaport sanitari que pretén salvar del desastre econòmic la indústria del turisme a partir d'aquesta Setmana Santa.
Ves per on, grato l'hemeroteca i em surt que ambdós temes tenen punts de connexió i es complementen en la reflexió proposada. Just fa un any, llegíem: «Un passaport d'immunitat (...) és una de les principals propostes -i potser la més polèmica- del pla de desconfinament per a Catalunya elaborat per l'epidemiòleg Oriol Mitjà i avalat pel president de la Generalitat, Quim Torra (...). La proposta no només no agrada al Ministeri de Sanitat (...) sinó que tampoc ha rebut ara per ara el vistiplau de les conselleries de Salut i d'Interior, principals implicats en la gestió de la crisi (...) la consellera de Salut, Alba Vergés, ha evitat posicionar-se (...) i ha reiterat que mesures com aquest passaport per controlar l'epidèmia no poden anar «mai en contraposició de drets i llibertats»(...) fonts d'Interior el posen en dubte i el qüestionen pel fet que suposi un motiu de segregació de la població.» (https://www.ara.cat/societat/passaport-immunitat-divideix-comunitat-internacional-coronavirus-covid-19_1_1161363.html).
Bé, doncs aquell projecte que plantejava greus problemes ètics, discriminatoris, legals i científics avui és lloat i vist com la salvació per al sector que viu del turisme. Toquem ferro i fem memòria. Amb la mateixa honestedat que el MH President Torra explica ara en el llibre Les hores greus com va viure aquesta etapa de la seva vida.
Com si fos exemplar la mediocritat de la classe dirigent actual, hi ha qui ridiculitza la qualitat humana del president Torra. No veuen fermesa en la defensa que va fer de la vida i dels drets fonamentals. El seu enfrontament als irresponsables que van permetre l'expansió del virus perquè «no entiende de territorios», pren dimensió ara amb els 80.000 morts mal comptats. I la seva inhabilitació per una (in)justícia instrumentalitzada deixa en ridícul aquells que no s'atreveixen a plantar cara des d'un mínim compromís personal.
