La UE va aconseguir el que semblava un gran èxit quan tots els governs dels estats membres van accedir a deixar en mans de la Comissió, i en particular de la seva presidenta, Ursula von der Leyen, la negociació de la compra de vacunes, que serien després distribuïdes de forma proporcional a la població. Efectivament, aquest era el procedir lògic, sobretot amb el precedent de la lluita general per adquirir equips de protecció. Malauradament, el resultat no ha estat bo i la unitat s'està trencant. Fins ara, havien estat estats perifèrics i amb poca vocació europeista, com Hongria, Polònia, Eslovàquia o Txèquia els qui s'havien desmarcat adquirint vaccins pel seu compte a Rússia i la Xina. Després van ser dos membres del nucli dur, Dinamarca i Àustria. Ara, Alemanya anuncia que, si cal, comprarà pel seu compte la injecció russa. La compra unificada hauria estat impossible sense l'acord total d'Alemanya. Si el soci més gran ara es busca la vida i França utilitza AstraZeneca amb criteris d'edat absolutament oposats als de la resta (no per a joves, sinó per a grans), vol dir que ha arribat l'hora del campi qui pugui. El Govern espanyol hauria d'estar preparat per si cal espavilar-se.
