El 13 de març del 2020 es va diagnosticar el primer cas de la covid-19 a la Seu d'Urgell, just quan es tancaven les escoles per limitar contagis d'un nou virus del qual se'n sabia ben poc. Un any que ho ha capgirat tot, ha provocat molt dolor, molta solitud, i ha deixat ferides a l'ànima que mai oblidarem.
A la Seu i a l'Alt Urgell va passar la primera onada sense una «excessiva» afectació. La baixa demografia, l'aïllament, les mesures preses en l'àmbit sanitari i comunitari (amb tota la comarca bolcada a ajudar) i el confinament domiciliari van permetre no saturar el nostre centre hospitalari, gràcies també a l'esforç majúscul dels professionals sanitaris. En aquesta primera onada a l'Alt Urgell es van diagnosticar 101 positius (es diagnosticava aproximadament el 10% del total de casos), dels quals 30 van ingressar a la Fundació Sant Hospital (el màxim de pacients ingressats al mateix temps va ser de 8), amb 7 trasllats (5 a Lleida i 2 a Andorra) i malauradament 3 defuncions. Durant la primera onada es va arribar a un índex de risc màxim de 542, a final de març.
Després d'una fase de represa lenta -i territorialitzada- vam passar un estiu amb certa tranquil·litat, però un rebrot a final d'agost ens va obligar a suspendre els pocs actes de festa major que s'havien preparat amb distància-mans-mascareta i ens va anunciar que això no s'acabaria tan ràpid.
Durant la tardor i l'hivern hem patit, com a la resta del país, la segona i tercera onades de la pandèmia, amb 95 persones més ingressades (un màxim de 16 alhora) i 2 més traslladades. L'índex de risc màxim va arribar a 1.439, a final d'octubre. En total, a dia d'avui, hem de lamentar 26 defuncions (11 d'usuaris de residències) de 1.286 positius confirmats. El meu sentit condol a famílies i amics de les persones que ens han deixat.
La bona notícia és que, als 10 mesos de l'esclat de la pandèmia, es va iniciar la vacunació de la població. Tenir vacunes segures i efectives en menys d'un any és una fita històrica de la ciència de la qual no som gaire conscients, i que ens demostra que tota inversió en ciència sempre serà insuficient.
Les vacunes són la clau, però a hores d'ara només hi ha el 8% dels nostres veïns amb una dosi de vacuna i el 3% amb les dues dosis. Aquesta lentitud és el principal escull per avançar en una represa de l'activitat, fet fonamental per revertir la crisi econòmica, social i psicològica que els confinaments i les mesures restrictives han provocat. Espanya i Europa no han estat a l'alçada per garantir un ritme correcte de vacunació.
Des de l'Ajuntament hem fet tot allò que hem pogut per ser al costat de la gent, malgrat totes les dificultats. Amb un paquet d'ajudes hem provat de fer més passadora aquesta situació tan complexa. Hem mirat també de comunicar amb transparència la situació en cada moment.
A un any just de l'inici d'aquest malson us volia compartir les grans xifres sanitàries de casa nostra, alhora que volia retre un homenatge a tothom que ha contribuït a treballar per superar aquesta situació: heu estat molts i gràcies a tots hem arribat on som ara.
Esperem que, gràcies a les vacunes i a tot allò que hem après durant aquest llarg any, veiem cada cop més a prop la llum al final del túnel. La cicatriu que ens quedarà és molt profunda, però, entre tots, ens en sortirem.
