L'aparició a prop de Queralt d'uns cavallets de la Patum que havien estat construïts com a rèplica dels originals, que no van agradar a la colla responsable i que van desaparèixer abans de ser estrenats, és un episodi obscur que suggereix silencis no gaire higiènics, però ha tingut la virtut de posar a sobre la taula l'assumpte de la singularitat de les imatges de la festa, la majoria originàries del segle XVII i, per tant, d'un valor patrimonial incalculable, al qual cal afegir el valor emocional que neix del fet que aquestes figures, i no unes altres, han acompanyat generacions i generacions de berguedans. Tanmateix, tanta exclusivitat insubstituïble hauria de ser, també, un argument per prevenir que puguin patir un dany irreparable. En molts casos, el seu estat ja no és gaire bo. I caldria preveure una via per garantir que, si cal, puguin ser substituïdes, o que n'hi pugui haver rèpliques per a determinats usos. La Patum no pot ser una realitat petrificada. Ja ha incorporat algun element modernitzador recentment, i n'ha d'incorporar més. Una bona gestió del bestiari, n'hauria de ser un.
