Cada vegada que es dóna un «passet», per mínim que sigui, per avançar en la protecció del llop i l'ós a l'estat Espanyol, es crea una polèmica sens dubte absurda plena de prejudicis i desproporcionada. En el cas del llop que és un superdepredador dins la natura, un animal clau en els nostres ecosistemes als quals aporta múltiples beneficis, en forma de control de fauna. És, a més, un símbol de la fauna ibèrica, i l'únic dels nostres grans depredadors que no gaudia encara de protecció plena. Crida l'atenció en aquests temps en què alguns partits polítics no paren d'embolicar-se en banderes espanyoles, que el llop ibèric (Canis lupus signatus) que és una subespècie de llop endèmica de la península Ibèrica.Que siguin precisament aquests partits polítics els que més s'emboliquen en banderetes els que més repudien la seva protecció plena. Doncs el llop ibèric només existeix en els camps i muntanyes ibèriques, i això imposa la responsabilitat de la seva conservació com amb el linx ibèric i altres espècies úniques de la fauna ibèrica. De fet si algun llop de la subespècie italiana (Canis lupus italicus) es veu al Pirineu és perquè no està la subespècie de llop ibèrica. Tot això i que està demostrat que el dany que el llop causa a la ramaderia extensiva només representa un 1% del total dels que pateix, és incivilitzat ames d'ignorant que l'ésser humà, tot i l'animal que també és, senti la necessitat de tornar-los el cop. Però la desproporcionada venjança forma part de les nostres emocions errònies. Quin sentit té si no que, davant l'atac d'una manada a Galícia, es pugui abatre qualsevol llop que es mogui en llocs on no hi ha a penes? Està clar que cal indemnitzar als ramaders d'extensiu per les dificultats que travessa el seu sector i més amb el mal que li fa la descontrolada ramaderia intensiva i els tractats letals de lliure comerç i se subvencioni la recerca de mitjans que protegeixi el bestiar dels perills de la muntanya com posar tancats elèctrics, gossos mastins «com disposar dels pastors que estan desapareixent», i recollir el bestiar a la nit igual que a les femelles parteres, per exemple. A més cada dia la tecnologia actual permet millores per a això. Per què no es fa? Perquè aquest odi. A més com ens deia el gran «Fèlix Rodríguez de la Fuente» el llop és un veterinari de la muntanya, controla malalties que són xacres també per a la ramaderia. I un sector dels caçadors que no tots!, per que aquestes ganes de defensar l'indefensable. Disparar a un animal en perill diuen que per portar un control. Per què aquestes ganes de seguir caçant a un animal en extinció en bona part de la península? A sobre mentint i acusant el llop com en els contes de la caputxeta d'atacar persones. Quan la veritat és que la caça «esportiva» si s'està cobrant vides humanes. Estem parlant de l'ús de munició capaç de ferir de mort a un animal de 200 kg. De gent que celebra batudes i tanca muntanyes com si fos una mena de festa privada. De persones que en massa ocasions disparen abans d'haver identificat si l'objectiu és un senglar, un ós o un ésser humà. Els trets de caçadors a Espanya s'han cobrat l'any 2020 «605 víctimes», entre elles 51 persones mortes «les xifres parlen per si soles». A més la caça no ajuda a mantenir l'equilibri ecològic, més aviat a la contra, és «un factor de risc i amenaça per a l'evolució de les espècies i d'efectes negatius en el funcionament dels ecosistemes». Tesi defensada pel Col·legi Oficial de Biòlegs de Castella i Lleó en les al·legacions que ha presentat el col·lectiu a l'esborrany del Pla General de Caça que tramita la Conselleria de Foment i Medi Ambient de la Junta. I que defensen la majoria de biòlegs reconeguts en l'àmbit mundial. No és més lògic i humà permetre viure al llop i regular millor las diferents ramaderies i la caça esportiva?
