Dilluns, dia 15 de març, passat als serveis funeraris del carrer de la Lemmerz de Manresa, acomiadàvem el company i amic Sebastià Mirón. Fou precisament a l'empresa Lemmerz Española SA on durant els últims anys de la dictadura franquista i els primers de la transició ens vam conèixer vam compartir lluites per millorar les condicions de treball i vida de la classe treballadora i per aconseguir la llibertat i la democràcia, i vam fer amistat.

El Mirón, que era com l'anomenàvem, formava part de la fornada de joves sindicalistes que van sorgir a la Lemmerz a la dècada dels 70 del segle passat. Alguns dels més significatius, com el Jiménez Torres, Muñoz Pardillo, Martin Ramos, Antonio Montagut i Josep Rueda entre altres, ja ens han deixat. El Mirón era una persona noble, lluitadora, de fermes conviccions i que les defensava en vehemència, del qual podríem explicar moltes coses. En diem algunes.

L'any 1970, per organitzar la reivindicació de millores salarials i aprofitant l'esmorzar, es va fer una primera assemblea amb l'assistència de poc més de 30 treballadors al costat de les instal·lacions de pintura. Els dies següents es van continuar fent als menjadors amb unes assistències d'un centenar de treballadors. No n'érem prou conscients però estàvem conquerint el dret de reunió i assemblea al centre de treball i constituint el nucli sindical de CCOO a l'empresa. El Mirón hi va tenir un paper protagonista.

L'any 1975, la Guàrdia Civil franquista va detenir, torturar i fer empresonar diverses persones de CCOO, del seu entorn i del PSUC. Entre les quals n'hi havíem algunes de la Lemmerz. Això va provocar un fort moviment solidari. Un dels instigadors d'aquesta solidaritat amb el company empresonat entre els treballadors i treballadores de la Lemmerz fou el Mirón, pressionant junt amb altres l'empresa perquè no fos acomiadat, escrivint cartes a la presó Model donant ànims i contribuint a recollir entre els mateixos treballadors les 50.000 pessetes que van posar com a condició per la seva llibertat provisional.

A la Lemmerz, a final del 1981 va esclatar una de les vagues més llargues i dures de les nostres comarques en contra d'una reestructuració brutal que pretenia l'acomiadament de 187 treballadors. La vaga tenia com objectiu reduir el nombre d'acomiadaments i que els que es produïssin fossin baixes voluntàries incentivades i no traumàtiques. En ella va tenir el Mirón un paper destacat i per això, finalitzada la vaga, junt amb altres, va patir la repressió empresarial i al cap d'uns mesos fou acomiadat.

Amb aquestes línies volem fer el nostre modest reconeixement a un company i amic, però sobretot a una persona noble i lluitadora en pro de la classe treballadora, per la llibertat i la democràcia i per una societat amb més justícia i solidaritat. Un reconeixement a ell i a la seva companya Eulàlia, amb la qual sempre es van fer costat i a la qual volem expressar el nostre agraïment i estimació.