Alguns països acostumen a formar govern només uns dies després de les eleccions. Altres països, pel contrari, eternitzen les negociacions fins que (esgotats els ciutadans) els negociadors aconsegueixen «fumata blanca».

Com que escric aquest text abans del 26 de març, no sé si hi haurà unitat d'acció entre els partits que negocien el nou govern de Catalunya i tindrem un nou executiu aquest dia (o el 28) o bé necessitarem una pròrroga.

Potser aniria bé que els membres que negocien els acords de govern es tanquessin en conclau. Aquesta paraula, del llatí «cum clave», és la reunió dels cardenals aplegats per elegir el nou bisbe de Roma, que es tancaven, d'aquí el nom de conclau, per evitar intromissions del poder civil en les decisions que havien de prendre. Sembla ser que aquest tancament és vigent des del concili de Lió II, el 1274. I és que després de la mort del papa Climent IV, el 1268, els cardenals van estar en conclau gairebé tres anys sense que arribessin a elegir un nou papa. Degut a això, els habitants de la ciutat de Roma decidiren subministrar als cardenals electors, només pa i aigua. Amb aquesta dieta tan frugal, els cardenals es van posar ràpidament d'acord i van elegir un nou papa, Gregori X.

Segurament per l'experiència que visqué el papa Gregori X en el conclau que el va elegir, establí una sèrie de normes amb l'objectiu d'agilitzar l'elecció del nou papa. Així, a partir del tercer dia sense acord, als cardenals només se'ls donava un sol àpat al dia. I als cinc dies sense que hi hagués acord per elegir el papa, els cardenals només tenien pa i aigua a taula.

En l'actualitat tot això ha canviat, però és ben eloqüent que la «pressió» d'aquesta dieta forçava els cardenals a arribar a acords.

Els qui estan negociant el nou govern de Catalunya, també haurien de tancar-se en conclau (potser a pa i aigua?) per agilitzar la formació del govern, ja que portem més de quatre setmanes de la data de les eleccions sense cap acord.

¿Per què els pactes per formar govern no es poden assolir en dues o tres setmanes? ¿I per què altres cops en només uns dies s'aconsegueix un acord de govern? El cas més paradoxal va ser durant l'estiu de 2019, quan el president Pedro Sánchez i el Sr. Pablo Iglesias no es posaren d'acord per formar govern. Però després de les eleccions del 10 de novembre d'aquell mateix any, en menys d'una setmana el Sr. Sánchez i el Sr. Iglesias van pactar el que uns mesos abans no havien fet.

El papa demana (i això ho haurien de tindre ben present els negociadors), que els problemes es resolguin per mitjà «del diàleg i la negociació».

Crec que tot seria més fàcil, si els polítics que volen tancar un pacte tinguessin ben present el testament atribuït al rei Jaume I, quan demanava «estimar i protegir totes les persones i el poble; fer regnar la justícia i vetllar perquè els grans no oprimeixin els petits».