Mira que és difícil ser savi en aquest mon de savis. Enguany tothom sap com solucionar i manejar la situació de la pandèmia, té idees millors que les dels polítics i em pregunto quins polítics? També tothom sap quina és el millor equip del Barça i del BAXI Manresa, sobretot quan el partit ja s'ha jugat; és que aniríem millor si ens governessin els tertulians i els coneguts saberuts?
En aquesta situació badava quan, per culpa de llegir a en John Carlin, aquest esmentava a en Bertrand Russell, filòsof i matemàtic del país de Gales amb la mala pota, com filòsof, de no ser francès o alemany, sense el «glamour» que es precisa per ser ben considerat. A part era un fervent defensor de la lògica i el racionalisme, defensor d'una filosofia científica. Una filosofia científica, elucubrar partint de la ciència! Una «rara avis» quan el vesteix en consideracions metafísiques i l'abstracció del pensament.
En Bertrand Russell va ser coetani i es va relacionar amb un altre il·lustre pensador el jesuïta Pierre Teilhard de Chardin. En Telihard de Chardin a l'edat de 42 anys a causa de la seva producció filosòfica envers el darwinisme, el desenvolupament integral del Cosmos, la lògica i el racionalisme, o sigui per pensar massa, és desterrat a la Xina, on hi passa 23 anys. El «Santo Oficio» o sigui la Inquisició, la censura de l'Església catòlica, una vegada més en ple Segle XX va actuar i amb una important participació del cardenal espanyol Merry del Val, un cognom de «rancio abolengo» espanyol i proper al feixisme franquista.
Cal destacar que en l'estada a la Xina va escriure un dels millors llibres en què he ensopegat tractant de conjuminar racionalitat, evolució humana i espiritualitat, el sentit de transcendència. El Fenomen Humà, un llibre que cada pàgina cal ser analitzada, processada i mastegada lentament amb efectes, a vegades, més potents que qualsevol hipnòtic. En Bertrand i en Pierre, cadascú pel seu costat, des d'una base científica buscaven respostes o interpretacions de l'evolució humana. El concepte de Noosfera, va ser interpretat per Teilhard de Chardin com una tercera dimensió de l'evolució, la primera la Geosfera (evolució geològica), la Biosfera (evolució biològica) i la Noosfera, l'evolució de la intel·ligència o el coneixement. Es preguntava com en èpoques anteriors diversos invents i coneixement de la humanitat eren descobertes al mateix temps, en diferents comunitats, sense cap relació entre elles. Per cert, en John Carlin al 2008 publica un llibre titulat Playing the Enemy i traduït a l'espanyol com El fenòmeno Humano, en Carlin recomana en aquesta època de la postveritat, enganxar-se al You Tube i veure i escoltar les entrevistes a Russell. Un plaer amb humor gal·lès.
Ara, en plena era de la globalització potser que no tenim temps per pair tots els coneixements, però recomanaria fer-ho amb racionalitat, sense presses i mantenint un sentit crític, no fa cap mal mantenir conviccions basades en la racionalitat i l'evidència científica.
