24 de març de 2021
24.03.2021
Regió7

Mossèn Armengou, ahir, avui i sempre

23.03.2021 | 23:46

Em sembla oportú recordar avui la crònica apareguda a Regió7 fa uns dies, donant compte de la pública condemna de les forces polítiques de l'oposició municipal a Berga (Junts i PSC) a les censurables accions perpetrades la vigília del Dia Internacional de la Dona a les façanes de construccions cristianes de la ciutat declarades d'interès patrimonial i històric, després de la prèvia denúncia dels fets per part de les Associacions de Veïns de la Ciutat.

Confesso però que em costa comprendre com aquesta lògica i justa condemna, no fos compartida pels dos partits que conformen el govern municipal (CUP i ERC), que idèntica consideració em mereixen i que, cal esperar, amb les precises i oportunes matisacions, acabin adherint-s'hi favorablement.

És una veritable pena que manifestacions públiques d'objectiu tan justificat com la defensa dels drets de la dona, vinguin desvirtuades per actes de context vandàlic que uns quants irresponsables pretenguin rubricar amb injustificables danys als béns públics i privats.

Actuacions com aquestes inevitablement m'allunyen de la ben guanyada imatge que, fins fa quatre dies, teníem merescuda els catalans com a poble capaç de mobilitzar dos milions de persones sense el més mínim incident.

No em correspon a mi, ni a la limitada dimensió d'aquest article fer detallat anàlisi dels edificis objecte dels maltractaments esmentats, ans sols referir-me a un fet concret respecte al que em sento especialment sensibilitzat. Parlo de l'agressió produïda aquest mateix dia 7 a la façana de l'església de Sant Joan, concretament a la placa de pedra que, en homenatge a la vida i obra de Mossèn Josep Armengou i Feliu, li dedicà la ciutat de Berga el dia de Sant Jordi de 1994.

La bretolada consistí en empastifar el tan respectat memorial amb una espessa dosi de pintura plàstica, deixant-lo malmès i pràcticament il·legible. L'autor o autora havia d'ésser una persona que, em temo, en tenia prou amb el fet que Armengou fos un capellà, tot ignorant o volent ignorar, tant se val, l'autèntica dimensió del personatge. El fet em recorda allò que deia el savi GaIiIeu: «La ignorància pot esdevenir mare de la maldat, l'enveja, la ira i de tots els altres vicis».

Ociós i inacabable seria haver d'insistir ara en el digníssim relleu de Josep Armengou i Feliu (Berga 1910-1976) com a berguedà, català il·lustre i autor de tantes obres acreditades. Entre altres, com a capellà exemplar: La llibertat de consciència i encara més coses; sobre la vida i l'esperit de la nostra ciutat: L'escut de Berga, La Patum de Berga, Crònica Menuda de la Ciutat de Berga. I tot això sense mai menystenir la seva transcendental dimensió patriòtica en defensa de les llibertats nacionals i socials del nostre país: EI silenci de Catalunya i sobre tot, Justificació de Catalunya, que ja el 1958, ciclostilada, s'expandia per les universitats de Catalunya i que, reiteradament publicat des del 1979 esdevingué guia fonamental de l'independentisme català.

La foto que acompanyem mostra l'estat en que quedà l'esmentada placa el 7 de març abans d'ésser restaurada, en la mesura possible, per la brigada municipal amb el complementari poliment del sempre disposat berguedà Roger Cortina i Farràs.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital.