En Pere Comas i Calvet (Berga, 1892-Panamà, 1969) va estudiar la carrera de Dret a la Universitat de Barcelona, es va doctorar en Dret a la Universitat de Madrid. Exercí com a passant al despatx de Joaquim Lluhí i Rissech de Barcelona. Va ser un dels fundadors del setmanari L'Opinió l'any 1928 i va dirigir el quinzenari Renaixement Bergadà, també va ser vicesecretari de l'Ateneu Barcelonès.

A les eleccions municipals d'abril del 1931 va ser elegit per al districte V de Barcelona com a regidor, va acompanyar a Lluis Companys en la proclamació de la República al balcó de l'ajuntament de Barcelona. Al juny del 1932, al Poble Espanyol de Barcelona es va fer la Patum. Entre les autoritats barcelonines que van assistir-hi, segons el Butlletí dels Museus d'art de Barcelona, el president Francesc Macià; Jaume Aiguadé, batlle de Barcelona i Pere Comas, que actua en una de les Patums com a alcalde accidental de Barcelona. Per l'Ajuntament de Berga acudiren l'alcalde Josep Badia i Sobrevies acompanyat dels regidors Climent Capallera i Ramon Vila. D'aquesta baixada patumaire se n'expliquen moltes històries, de com van quedar d'embadalits els barcelonins davant de les comparses berguedanes. De Pere Comas s'expliquen diverses anècdotes repetides per via oral, que parlen dels crits emocionats que hagué de patí per part d'un impulsiu berguedà; i en Comas va abandonar, una mica avergonyit.

L'abril del 1931, fou nomenat conseller de Justícia i Dret de la Generalitat de Catalunya. A les eleccions del maig del 1931 va ser elegit diputat al Parlament de Catalunya. El gener del 1933 dimití com a conseller. L'any 1934 va ser nomenat magistrat del Tribunal de Cassació de Catalunya. La incompatibilitat entre aquest càrrec i el de diputat al Parlament el dugué a renunciar al seu escó l'abril. El Sis d'Octubre del 1934 va acompanyar Companys en la proclamació del dit Estat Català dins de la República Federal Espanyola; detingut arran del fracàs, va ser empresonat al vaixell Uruguay, al port de Barcelona. L'any 1936 va ser novament conseller de Justícia i Dret en el Govern presidit per Companys i hagué d'afrontar els primers moments de la Guerra Civil.

Acabada la guerra, s'exilià a Colòmbia, on col·laborà amb el seu Ministeri d'Hisenda i Crèdit Públic, va treballar en la compilació de les disposicions financeres colombianes. Es traslladà a Panamà l'any 1944, on va residir ja fins a la seva mort, el 1969. En aquest país fundà, el 1946, i dirigí la publicació Catalunya; va ser durant anys assessor del Ministeri d'Hisenda i Tresor, en àmbits com el sistema creditici, la reforma del codi fiscal i el desenvolupament de la marina mercant; estigué vinculat a la Facultat de Dret i Ciències Polítiques de la Universitat de Panamà, a la revista de la qual -Anuario de Derecho- publicà diversos treballs jurídics. Fa anys, una trentena, quan no hi havia Internet, vaig ser a Panamà i Colombià, malauradament no vaig poder fer cap recerca sobre el seu exili americà.