25 de març de 2021
25.03.2021
Regió7

Bombardeigs sobre Manresa

24.03.2021 | 22:55
Bombardeigs sobre Manresa

Sense programació prèvia, l'espai Plana de l'Om va acollir, l'11 de març passat, un acte sobre els bombardejos de l'aviació feixista a Manresa, amb la presentació d'una autoguia amb codi QR com a eina relacionada amb el patrimoni municipal. 24 punts i 9 plaques senyalitzaran alguns dels refugis manresans durant els bombardejos del 21 de desembre del 1938 i del 19 de gener del 1939 per part dels rebels a la Segona República. L'autor dels textos i l'àudio és l'historiador igualadí Josep Alert, membre de l'associació Memòria i Història de Manresa, que explica la projecció divulgativa, convida a passejar per cadascuna de les localitzacions i escoltar l'enregistrament per assimilar els continguts que transmet. En la projecció, els àudios han anat acompanyats d'una selecció d'imatges, com un petit tast. Comença amb imatges dels bombardeigs franquistes a la ciutat, dins d'un context de guerra civil, on per primera vegada en la història s'atacava la població civil de la rereguarda amb salvatjades com les de Gernika i Barcelona, bombardejades anteriorment per l'aviació de l'Alemanya nazi i la Itàlia feixista. Manresa no en va ser l'excepció i des de fa temps hi ha identificats previsiblement 35 morts, 33 de contrastats i enterrats al cementiri de la ciutat.

La Junta de Defensa Passiva va intentar reduir les conseqüències d'uns previsibles atacs aeris mitjançant unes instruccions sobre la població civil i va impulsar la construcció de refugis antiaeris, amb l'elaboració de caretes antigàs, fabricades a la fàbrica Balcells. El primer refugi que es va construir va ser a l'antic parc de Bombers –la sirena del qual avisava la població del perill de bombardeig–, constituït per un passadís de 60 m2 que recorre interiorment la muralla del Carme. Segueix el del castell al turó de Puigterrà, el desembre del 1936 a càrrec de les brigades de treballadors en atur forçós. Va ser el de dimensions més grans, amb una superfície útil de 2.000 m2, amb diverses boques d'accés, les principals als carrers Circumval·lació i Sol. Al centre de la ciutat, cal destacar el refugi situat a la plaça de sant Domènec construït a partir de l'octubre del 1937, adossat a la paret del teatre Conservatori per una rampa que aprofitava els contraforts de l'antic convent de Predicadors. En resta un fragment i s'hi accedeix per la porta metàl·lica del costat del quiosc. Un dels millor conservats de la ciutat és el de la Renaixença, que es va construir a partir del juny del 1938, amb quatre galeries paral·leles i una superfície de 230 m2. Entre els més petits, el refugi de Sant Miquel del juny del 1938 i el de les Caputxines. És significatiu el de l'estació del Nord, amb tres accessos. Es van habilitar com a refugis edificis industrials com la fàbrica Bertrand Serra, la Pirelli, Maquinària industrial, cal Marquet i cal Serrahima. Els objectius dels bombardejos es van centrar en l'antic col·legi Sant Ignasi perquè era una caserna militar republicana, com es demostra encara avui al començament del carrer Viladordis, on s'observen impactes de metralla, o a la Companyia Manresana d'Electricitat, al carrer Llussà. Altres zones castigades van ser la carretera del Pont de Vilomara, a l'Era del Xivit i les Escodines. També el sector dels Dolors i la Pujada Roja.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Club Subscriptor Regió7

Avantatges i ofertes

Consulta les promocions exclusives vigents per als subscriptors de Regió7. 

 
Quiosc Regió7

Subscriu-te a Regió7

Descobreix una manera diferent de llegir l'edició en paper del diari amb la nostra versió digital. 

 
L'últim El més llegit