Elena Jordi és la primera dona directora de cinema de l'Estat espanyol. La seva pel·lícula Thais és de l'any 1918. Fins aquí, que no és poca cosa, un nom, un títol i una data per recordar, ara que fa poc que s'han concedit els XIII Premis Gaudí i que les tres pel·lícules més premiades tenen dones com a protagonistes: La vampira de Barcelona, Las niñas i My Mexican Bretzel.
Si encara avui aquest fet, dones i cinema, és una excepcionalitat, imaginem com ho era d'excepcional el 1918 que una dona s'atrevís a ser directora de cinema a la Barcelona de fa cent anys. Això després de regentar un estanc al carrer de la Boqueria, cau de xivarri, lletres i diversió; després de fer teatre amb la companyia de la gran Margarida Xirgú i del gran Josep Sampere, i vodevil, amb la seva pròpia companyia; de freqüentar els locals luxosos de Barcelona; de deixar-se veure per les tertúlies més famoses de l'època i passejar amb artistes, poetes i intel·lectuals; i viatjar a la Costa Brava, Canes, Niça, Montecarlo i París.
La seva trajectòria és de pel·lícula. Ens la va explicar Josep Cunill Canal en un magnífic llibre que va editar, l'any 1999, l'Àmbit de Recerques del Berguedà, amb el títol Elena Jordi. Una reina berguedana a la Cort del Paral·lel. Aleshores ben poca gent coneixia el singular itinerari vital d'una noia nascuda al Pont de Rebentí de Cercs, el 1882, com a Montserrat Casals Baqué, que, amb la seva família, s'instal·là a Berga entorn del 1900, on es casà el 1901.
El pas de Berga a Barcelona és el de la transformació de la Montserrat en l'Elena Jordi. Un procés sorprenent, valent, singular, gens normal, que Josep Cunill explica amb una estima i passió que encomana, un relat fermament assentat en una lenta i complexa tasca de documentació gràcies a la qual avui l'Elena Jordi és referenciada en tots els llibres, articles i tesines que analitzen la història del teatre i del cinema català. La Jordi té una plaça a Barcelona, se li prepara un documental, i si poseu el nom i cognom al Google, hi trobareu multitud de referències.
Transcorreguts vint-i-dos anys de la primera edició, novament per Sant Jordi i de la mà de l'Àmbit de Recerques i d'un magnífic disseny gràfic de Carme Bertran, veurà la llum la segona edició del llibre, ampliada en continguts. Estic segura que aquest magnífic llibre farà coneguda, reconeguda i estimada al Berguedà i a Berga l'Elena Jordi.
A Cercs, a la paret de la casa on va néixer, hi ha des del 1999 una placa que l'honora. A Berga hi faria goig al carrer Major, per oblidar el qualificatiu de donota que durant molts anys acompanyava la seva aposta vital i professional. Al carrer Major hi va viure, i on amb la seva estimada germana Tina, una altra dona singular, van imaginar un canvi. En el cor de la Berga que volien deixar enrere van començar a fer possible el seu somni.
El llibre de Josep Cunill explica moltes coses de l'Elena Jordi, una dona gens normal a la Berga i a la Barcelona de principi del segle XX.
