Devots i fervorosos creients de la Setmana Santa, aquest any toca penitència de la grossa. Tenim una plaga més terrible que les set enviades a Egipte, encara que, de la quarta onada a la setena, només en falten tres. Si teniu les maletes a punt per celebrar la festa peti qui peti, preneu bona nota dels necessaris compliments a seguir, sota amenaça de rebre el càstig diví al qual es veuran sotmesos els que viuen l'orgia de díscola indisciplina pels carrers de Madrid; ells es veuran condemnats al Govern de coalició entre l'Ayuso i els de Vox; tal faran, tal trobaran.

Però nosaltres ens comportarem com a bona gent temorosa del virus, res de reunions ni processons; ja sé que a la malobedient capital del regne han autoritzat una mani durant els dies sacres, en memòria i glòria del caudillo, per commemorar l'alliberament de la «Villa y Corte» del diable republicà; però disposa de la benedicció governamental, privilegis que els exculpa de l'excomunió i que a províncies tenim vetat.

No estan permeses les confraries de més de sis persones, amb caperutxa o sense, si la desfilada en processó la feu a l'exterior; en el cas que el temple gastronòmic estigui tancat, la germandat haurà de quedar reduïda a quatre ànimes. Respecte al Sant Sopar, la dotzena d'apòstols s'haurà de dividir en dues taules, sempre sota el cel il·luminat i amb el mestre repartint les tapes i el vi d'una taula a l'altra.

L'única possibilitat que teniu d'anar a processar creences turístiques a alguna platja, més enllà de les nostres costes, és viatjant a Alemanya, on us haureu d'empadronar a casa de la Merkel i des d'allà, si esteu de sort, podreu anar a fer el viacrucis de la cervesa als altars mallorquins.

Un panorama així no l'haguessin imaginat ni els Monty Python en una segona versió de La vida de Bryan; la rentada de mans de Ponç Pilat seria com una remullada de peus al Cardener, davant l'esbandida de culpes per la caixa B d'en Rajoy i Aznar al Suprem; o el misteri de la Santíssima Trinitat hauria quedat com un Sudoku de segona al costat del de la política catalana, on ara resulta que l'hereu d'un imperi hostaler convidat a les bodes de l'IBEX és l'evangelista de les esquerres, i el fill d'uns pastissers d'Amer, el de les dretes més recalcitrants. Sigui com sigui, val més no intentar entendre res que pugui posar en dubte el text bíblic de la Constitució, esperant que un dia deixem de resar agenollats per reclamar alçats, amb la fe que al tercer, o el jorn que Déu i els partits indis vulguin, això de la DUI pugui ressuscitar. Ara per ara, posem-nos al barret que aquesta Santa Setmana no serà; per cert, sapigueu que la tradició aquesta d'indultar condemnats, més coneguda com amnistia, també ha quedat anul·lada per imperatiu estatal. Amén.