Tonta, inútil, grassa, boja, mala mare o filla de puta són insults greus i desqualificadors. Fan mal i minven la mateixa autoestima de qui els rep, fins a acabar assumint-los com a veritats inqüestionables. La maltractada queda destrossada i se sent culpable. El maltractador somriu: ha guanyat. Demà, més.

Va sortir Rocío Carrasco a Telecinco, en una docusèrie titulada Contar la verdad para seguir viva. El testimoni de la filla de la cançonetista Rocío Jurado i del boxejador Pedro Carrasco va ser seguit per milions de persones. Les xarxes es van omplir de missatges de suport amb el hashtag #yosítecreo. Estic segura que és cert que el seu exmarit, l'exguàrdia civil Antonio David, la va agafar dels cabells fins a donar-li amb el cap en una taula, a més d'insultar-la cada dia. I l'entenc quan assegura que després ella el justificava i el perdonava una vegada més. La paradoxa és que, com més violència, més dependència.

Crec que el testimoni de Rocío és molt important. Per a ella, pot tenir un efecte alliberador; però, sobretot, pot actuar com a catalitzador perquè moltes dones s'atreveixin a demanar ajuda i facin el pas de deixar-se anar de la dependència emocional que els uneix als seus botxins en format de parella. Cert és que el canal, després del capítol de la Rocío, explota els maltractaments amb altres continguts de pur xou de pornografia sentimental, però aplaudeixo que hagin acomiadat de tots els seus programes el maltractador marit.

Quan vam començar els primers estudis amb dones maltractades, va emergir una dada sorprenent: el percentatge de dones maltractades físicament i psíquicament en mans de les seves parelles és idèntic a totes les classes socials i nivells econòmics i culturals. Potser, als més alts, els fets estan revestits de més sofisticació. Davant els balbotejos, contradiccions i llacunes mentals que omplen les declaracions de les dones maltractades, només hi cap la comprensió. No embasten bé els relats perquè, inconscientment, reprimeixen el record per disminuir el dolor. Només cal saber fer una cosa molt, molt important: escoltar-les amb atenció i repetir-los amb tendresa «jo sí que et crec».