La diputada socialista Eva Granados va néixer el dia de Reis del 1975, i encara no havia complert un any quan va morir Franco. En tenia dos quan es van celebrar les primeres eleccions de la transició i quatre quan es va aprovar l'Estatut. La seva memòria és la d'una Espanya democràtica i una Catalunya amb Generalitat. Però es dedica a la política i ho fa en una família ideològica antiga, que ha travessat les aigües amargues de la dictadura, i per això se li hauria de suposar un coneixement suficient de la història política espanyola del segle XX per no sorprendre'ns titllant el Consell per la República de «contuberni independentista», ja que la paraula «contuberni» remet inevitablement al «contubernio de Múnich», expressió amb què la propaganda franquista va desqualificar la reunió del Congrés del Moviment Europeu celebrada a la ciutat alemanya entre el 5 i el 8 de juny del 1962 i que va ser transcendental perquè hi van participar 118 delegats espanyols de dretes i d'esquerres, monàrquics i republicans, units pel rebuig al franquisme. Europa veia els equivalents espanyols de les seves grans famílies polítiques, de la democràcia cristiana al socialisme, condemnant junts la dictadura, a la qual feien aparèixer, encara més, com una anomalia inacceptable. El règim va reaccionar amb extrema duresa, va detenir i represaliar els participants, va tancar-se en ell mateix i va llançar una campanya de desqualificació en la qual la paraula «contubernio» va ser far i bandera. Segons el diccionari castellà, significa «alianza o liga vituperable». En el diccionari català aquesta accepció s'equipara a «conxorxa», definida com «tracte, maquinació, entre dues o més persones, encaminat a mal fi». La diputada Granados podria haver parlat de «conxorxa independentista» si volia expressar que l'organisme que encapçala Puigdemont ens farà anar pel pedregar, però va preferir «contuberni», que li deuria sonar d'alguna cosa, ignorant potser que fa sis dècades el seu ús va esdevenir revelador de la paranoia neurastènica del franquisme.