Em diuen que els càmpings de les Terres de l'Ebre han penjat el cartell de ple. Les comarques dels Pirineus també esperen poder dir «cap habitació disponible». El turisme rural i els càmpings de la Catalunya Central tenien una previsió de grans nivells d'ocupació, segons les dades del mateix sector. Barcelona, potser, és dels pocs referents turístics que no té una allau de peticions, perquè a la costa, tant cap al sud com cap al nord, aquests darrers dies hi havia algunes dificultats per trobar habitació. És cert que en aquest darrer cas no està obert tot el que n'estava fa un parell d'anys, però alguns han aixecat la persiana a última hora, quan ja no hi comptaven. Fa quinze dies, uns amics de Ribes de Freser em comentaven que havien estat a l'Escala i que hi havia una bogeria de paletes, llauners, electricistes i pintors per adequar locals per als quatre dies de Setmana Santa.
Escolto la ràdio en el moment d'escriure aquestes línies. Des de fa un any que el país es desperta amb la cantarella de xifres que la majoria no sabem amb exactitud què volen dir, però, en tot cas, pugen i baixen, i se situen per sobre o per sota de l'1 o del 200, que es veu que són el punt d'inflexió per poder dir: «anem bé» o «anem cap a la quarta onada» (si no em descompto). Avui, amb l'auricular a l'orella, tanco la maleta. El carro de la cremallera segella roba, sabates i necesser, i cap a la platja, malgrat la veueta que m'explica a l'orella el mal moment que pot venir. Comparteixo fil per randa els comentaris de l'expert en pandèmies sanitàries del segle XXI. Però un també té cartell per aquests dies. El meu hi diu: «Ep, hem sortit».
Tot i que la primera prioritat és intentar que aquest carai de virus, sigui quina sigui la variant de soca del moment, no malmeti la salut dels infectats, la població té un altre problema: té símptomes d'esgotament mental, provocat tant per les preocupacions que genera la mateixa pandèmia, com per la incongruència d'algunes de les normes que es pretenen fer complir. I sí, també perquè no hem estat capaços de dibuixar a l'horitzó una sortida fiable. No tenim un remei, tenim una medicina preventiva, la vacuna, però no ens ha arribat com requeríem. No hem immunitzat prou, hi ha laboratoris que han pres el número a tot Europa, i hi ha estats que han ignorat la paraula solidaritat. Al Vell Continent no han estat prou diligents per buscar i aprovar altres models de vaccí provinents, per exemple, de la Xina o Rússia. Ep, i sense cap retret, bona part dels catalans hem sortit. Tornarem.
