Ja fa 10 anys de la maleïda guerra a Síria. Tot va començar amb la Primavera Àrab durant les manifestacions populars per reclamar democràcia i drets socials. A Tunísia, Egipte, Líbia, Siria... El 15 de març del 2011 va començar el conflicte sirià. Les demandes democràtiques dels ciutadans/es van obtenir com a resposta una violenta repressió del règim de Bashar al Assad. La violència inicial va derivar en una guerra civil que després d'una dècada encara continua i malauradament no s'entreveu cap final immediat.
Un país fracturat i dividit. Un panorama esfereïdor amb un resultat colpidor. Segons dades d'organitzacions humanitàries: 500.000 persones mortes (55.000 nens/es), 2 milions de ferits, 6,7 milions de desplaçats dins el territori fugint del conflicte, 5,6 milions de sirians han buscat refugi fora del país. La meitat de la població anterior al conflicte s'ha vist obligada a abandonar la seva llar. L'èxode de refugiats més gran des de la segona guerra mundial. Desplaçats i refugiats sense cap esperança per retornar als seus llocs d'origen. Nens sense infància, joves sense futur, adults sense present.
L'ONG World Vision International estima que el cost econòmic d'aquests 10 anys de guerra és de 1,2 bilions de dòlars. Càritas, impulsora de diverses campanyes solidàries, estima que més de 11 milions de persones necessiten assistència humanitària. Un cost econòmic i humà incalculable.
Pobles i ciutats arrasades. La devastació del patrimoni arqueològic, una altra seqüela de la guerra. Monuments històrics derruïts, alguns d'ells reconeguts per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat.
Davant aquesta barbàrie què fa la comunitat internacional? Doncs res, o més ben dit, alguns països se'n beneficien amb la venda d'armament. I després també incrementaran els seus guanys ajudant a construir el que ells mateixos han contribuït a destruir. Els totpoderosos voltors sempre a l'aguait. Filtracions de WikiLeaks van descobrir la venda d'armament de tecnologia avançada al règim sirià una vegada ja s'havia iniciat el conflicte. La venda d'armament un suculent negoci que desconeix la crisi.
La rutina d'aquesta cruel guerra ha deixat de ser notícia en els mitjans de comunicació. Bé, de tant en tant apareix alguna esporàdica informació com la que aquests dies s'ha difós per remoure les pètries consciències dels governants. El sirià Abderrazaq Khatoun ha perdut tretze fills en el conflicte i a una de les seves mullers. Ara, als 83 anys, sense llar i a la pobresa, malviu en un campament cuidant onze néts . Una commovedora història d'aquesta novel·la bèl·lica que està destrossant la vida a milers de persones innocents.
Quants anys més durarà aquesta interminable guerra ? Els interessos estratègics, armamentístics i econòmics sempre per damunt la vida de les persones. Una vergonya internacional més. Unes paraules de Martin Luther King : «Hem aprés a volar com els ocells, a nedar com els peixos, però no hem aprés el senzill art de viure com a germans». Quina pena!
