El sector bancari ha canviat enormement en pocs anys. El negoci tradicional, que consistia que els estalviadors hi portaven els cèntims i el banc, simplement per rebre'ls i poder treure'n rendiment, oferien serveis i un petit interès, ha passat a la història. Els bancs han de reformular el seu negoci de forma radical perquè el món financer ja és un altre. I és important que ho aconsegueixin, perquè milions de petits estalviadors en són accionistes, i la seva activitat és essencial. Aquesta transformació suposa, inevitablement, pèrdua de serveis. Caldrà acceptar-ho. Tanmateix, tot és una qüestió de mesura. No és acceptable que els bancs sotmetin els clients d'una certa edat que els han estat fidels durant dècades -i que van col·laborar a pagar rescats multimilionaris- a unes regles que els superen i a un tipus de relació que els pren autonomia i els fa sentir inútils i enganyats. Molts directius bancaris pretenen que ja tothom ho sap fer tot amb el mòbil i que el diner en efectiu ja no cal per a res. No és veritat. Hi ha moltes persones que necessiten el tracte directe i tradicional. La vivència de moltíssims usuaris és que el conjunt del sector ho està tenint molt poc en compte. Tenir-ho present també ha de ser part del negoci.
