Normalment a Manresa tendim a parlar del bàsquet perquè tenir un equip a l'elit és un orgull i fa pujar uns graus l'autoestima local, que no va gens malament. Aquest 2021 el Bàsquet Manresa arriba als 90 anys amb una vitalitat que, ni la covid fa trontollar, malgrat que els seguidors ens hem convertit en virtuals i que hem passat per caixa de la plataforma televisiva de pagament i també de la tresoreria de la pròpia entitat per renovar l'abonament. Les inversions les hem de donar per bones si es constata que l'entitat és dinàmica i els resultats són bons. Els play-off per al títol sembla que s'han posat molt difícils, però si no s'assoleixen l'esperit del Manresa es mantindrà intacte perquè el treball i l'esforç, propi d'ADN forjat amb els anys, s'ha palpat en la immensa majoria de partits. Un esperit, una personalitat, que ens permet tenir a la banqueta un dels millors entrenadors de la història de l'ACB. Potser no lluitarem pel títol, però tampoc no patirem per perdre la categoria que ens pertoca. Un patiment que, certament, els coneixem en la nostra pròpia pell. Quan tot just l'abril treu el nas, podem agrair veure el nivell i el joc del Baxi Manresa. I també ens podem congratular que es planifiqui a mitjà termini amb renovacions de jugadors importants que són una garantia de compromís.

Aquesta ha estat i és una temporada de celebracions. Els 25 anys de la Copa del Rei és una efemèride important, com ho serà aviat les noces de plata del campionat de lliga 1997-98. Molta història i moltes vivències a la motxilla dels 90 anys de bàsquet, 39 dels quals sota el paraigua de la mateixa entitat, el Centre d'Esports Manresa, club fundat el 1906, fa 115 anys i un dels referents del futbol català, i que durant anys va tenir diferents seccions, com la de bàsquet o atletisme -Club Atlètic Manresa, des del 1955.

Aquesta és un temporada estranya i molt especial per la pandèmia, però molt satisfactòria per a entitats locals, com el propi Manresa de futbol que, des de fa molt de temps, no projectava una imatge tan dolça. Enguany l'estructura competitiva de la tercera divisió s'ha hagut de reconvertir. Fer cim, que en aquest cas seria pujar de categoria, és un objectiu improbable. Ascens a banda, el Centre d'Esports Manresa s'ha convertit en un equip a imitar, un model per a d'altres entitats. Ple de gent jove, bona, compromesa i amb molt de futur. I tot compensat amb dosi de veterania i un equip tècnic amb idees clares. La fita de la Segona Divisió B la tindríem més a prop si durant la temporada l'equip hagués pogut tenir l'escalf del públic al Congost, com finalment ha passat aquest diumenge. Les quimeres són possibles si hi ha il·lusió i si la directiva, equip tècnic, jugadors i seguidors remen en la mateixa direcció. La percepció és que el camí emprès és l'adequat i que pot haver començat un nou cicle perquè la ciutat recuperi l'alè futbolístic.

L'esport fa persones i fa ciutat. Manresa és una ciutat molt viva amb entitats i activitats esportives, amb capacitat d'integrar tothom, sense distincions d'orígens, ni classes socials, ni gènere. En un període de desafecció a la política, amb una pandèmia i una crisi econòmica que ens tenallen, sempre podem recórrer a l'esport, com seguidors dels clubs locals de referència, o com a practicants de qualsevol disciplina, que n'hi ha per a tots els gustos i edats.