Un editor de premsa va explicar-me ja fa anys que «un diari pot sortir un dia, una setmana i fins i tot un mes sense director, però si l'auxiliar que fa les seccions de necrològiques i loteries no es presenta, se l'ha de substituir immediatament, perquè un diari no es pot imprimir sense aquestes informacions; per tant, semblaria que l'auxiliar és més important que el director».

Però tot seguit va afegir: «Un diari sense director continuarà sortint al carrer perquè hi ha unes rutines de funcionament establertes i l'estructura de caps de secció farà rutllar el dia a dia, però la desorientació s'anirà instal·lant de manera progressiva i afectarà la qualitat de la publicació; els lectors no trigaran a notar-ho i les vendes se'n ressentiran tard o d'hora. Les decisions realment importants que prenen els directors són les que van configurant el diari del futur, i la seva absència compromet aquest futur».

M'ha vingut aquesta conversa al cap pensant en el relleu al front del Govern de la Generalitat i en el fet que està en funcions no pas des de fa sis setmanes i mitja sinó des de gener del 2020, quan Quim Torra va donar la legislatura per esgotada. Durant aquest temps les conselleries han anat funcionant, els serveis s'han anat prestant, els expedients s'han anat resolent, s'han pagat les nòmines i s'ha demostrat que la màquina està ben greixada i amb gent competent en molts dels llocs clau. Podria semblar que no hi ha diferència entre un Govern amb un comandant respectat per tothom, un altre amb un president que manifesta desconfiança cap a la meitat o més dels seus consellers, i un altre encapçalat per un «vicepresident del Govern en substitució de la presidència de la Generalitat» al qual la meitat de l'Executiu considera una mena d'okupa. Però a la llarga es nota. Si de l'actual embolic en surt una presidència feble, i un Govern que es marca sol, la Generalitat continuarà funcionant i les escoles, els ambulatoris i les comissaries obriran cada matí, però s'anirà engruixint una factura que Catalunya pagarà més d'hora que tard.