El 12 de març passat es complia just un any de l'anunci del Departament d'Educació de la Generalitat que tancava les escoles (inicialment per un parell de setmanes) davant l'amenaça creixent d'un coronavirus que a aquelles alçades ja havia estat declarat pandèmia, i que feia témer que es propagués exponencialment en un espai tancat i de proximitat com és el de les aules. Com és ben sabut, les portes dels centres ja només es van obrir, de manera testimonial, al final de curs, però les classes van continuar sumides en el silenci.

Aquelles mateixes llars d'infants, escoles de primària i centres de secundària que el març del 2020 van quedar emmudides posaven aquest divendres el punt i seguit al curs actual amb la cloenda del segon trimestre. Un període, entre Nadal i Setmana Santa, que ha ratificat de manera gairebé mimètica el que ja es va posar de manifest de setembre a desembre: als centres educatius, l'impacte de la covid ha estat mínim. Les dades, tal i com exposava detalladament aquest diari en l'edició de dimarts, així ho evidencien. Resumint, a les escoles de la Catalunya Central la mitjana setmanal ha estat del 2,2% de grups-classe confinats. Traduït en xifres absolutes, això significa que, de més de 5.000 grups escolars que hi ha en aquesta demarcació, cada setmana n'hi havia fent quarantena poc més d'un centenar, que al cap d'una setmana i mitja ja podien retornar a les aules. I en més del 80% d'aquests aïllaments temporals el nombre de positius en el grup no ha estat de més de dos.

Amb dos terços del curs superat es pot dir, sense vacil·lacions, que el retorn a les aules en temps de covid ha estat un èxit. La qual cosa no vol dir que no s'hagin hagut de superar múltiples esculls. Si ha estat possible és gràcies a la multiplicació d'esforços de tot aquest conjunt que hem convingut anomenar comunitat educativa i que conformen des dels professionals docents fins als estudiants, passant per les direccions i el personal que treballa en altres tasques i, lògicament, les famílies. I aquest és l'altre gran èxit d'aquest curs. La lliçó que han après i donat tots plegats, i de manera molt especial i específica els alumnes. No hem d'oblidar l'enorme escepticisme (i temor) que va envoltar aquest retorn a les aules, desconfiant sobretot que nenes i nens, noies i nois fossin capaços de preservar unes pautes de seguretat (distància, rentat de mans i, sobretot, mascareta) que han acabat per normalitzar. La gran lliçó: la de la maduresa i la capacitat d'adaptació de les noves generacions.