Enguany fa 100 anys del naixement de la primera companyia espanyola de tràfec aeri, que el 1940 es transformarà en Iberia. Els inicis de l'aviació a l'Estat estant per estudiar, però un dels seus protagonistes principals va ser l'igualadí de naixement, criat socialment a Manresa, Pere Vives Vich. Fill d'una família de fabricants que van utilitzar el matrimoni com a via d'entrada a la ciutat quan el 9 d'abril de 1855, Francesc Vives es va casar amb Josepa Pla. Anys després, l'hereu, Francesc Vives Vich desenvolupa plenament la seva activitat tèxtil a Manresa: edifica una nova fàbrica sobre les runes dels antics Polvorers i n'esdevé propietari, com també ho serà del Salt, així com de la Fàbrica Vermella de Sant Fruitós de Bages que alguns autors anomenen com la del Pont de Navarcles. La família del Francesc s'enriqueix a Manresa, però el seu germà Pere tria un altre camí. Segons una biografia de Bernat Roca va néixer el gener de 1858 i estudià als Escolapis d'Igualada fins que als 10 anys es traslladà a Manresa per estudiar amb els jesuïtes, on va descobrir la seva vocació militar a l'entrar en contacte amb les forces carlines al teatre de Manresa, en l'inici de la tercera guerra carlina el 1872. Ingressa a l'Acadèmia d'Enginyers militars de Guadalajara d'on va obtenir la graduació d'alferes i la creu blanca al mèrit militar.
ARES, la revista militar espanyola li va dedicar un número especial on remarcava la seva capacitat tecnològica i el considerava pioner de l'aviació estatal. Després d'un viatge a París per conèixer les darreres innovacions tecnològiques que l'apassionen retorna a la Comandància d'Enginyers de Lleida. Pioner dels globus aerostàtics des del 1896, aprèn fotografia per apropar els objectius, ja que els globus volen alt per evitar que els punxin fàcilment. És considerat dins l'exèrcit un reformista conservador, però alhora també un socialitzador en la línia regeneracionista i catalanista per d'altres autors, fins el punt de ser considerat el més civil dels militars i alhora el més militar dels civils. El 1910, essent ja coronel i com a cap de l'Aeronàutica espanyola se li confia la creació del primer camp d'aviació dins l'Acadèmia d'Enginyers de Guadalajara, que serà l'embrió de l'Exèrcit de l'Aire. El 1913 estableix el primer aeròdrom militar des d'on va muntar la primera esquadrilla aèria de combat que li va servir per fer molta observació durant la guerra del Rif a l'Àfrica d'on va retornar el 1921 com a general de divisió. Amb la proclamació de la Dictadura de Primo de Rivera el 1923 va ser nomenat oficialment Subsecretari de Foment, que equivaldria als actuals ministres que aleshores no existien, des d'on el 1925 va autoritzar l'augment del terme d'Igualada a costa del d'Òdena. El coronel Francesc Macià, dirigent d'Estat Català, el va proposar el 1932 per presidir el Parlament de Catalunya, càrrec que va rebutjar. Malgrat tot, va ser considerat desafecte al règim franquista pel seu caràcter liberal i va morir el 9 de març de 1938 a l'ambaixada noruega de Madrid on havia demanat asil polític en plena guerra civil. Avançat a una època de canvis ràpids, Igualada el recorda amb la creació de l'institut Pere Vives.
