Segons la darrera edició (2018) de l'Enquesta d'usos lingüístics de la població (EULP), a les comarques centrals el català està en retrocés. Això, malgrat que l'enquesta -que es refereix a la població de 15 anys i més- apunta que, a les nostres comarques, el coneixement del català és alt: el 96,4% de la gent l'entén, el 90% el sap parlar, el 91% el sap llegir i el 77,1% el sap escriure. Entre els nascuts a Catalunya, el domini del català és gairebé ple (només baixa al 91,7% en el cas de les capacitats d'escriure'l), però els índexs són menors quan es tracta dels nascuts a la resta de l'Estat o a l'estranger. Aquí, doncs, és on s'ha de posar l'accent. Si no parlem habitualment en català als nascuts fora de Catalunya i no els convidem a utilitzar-lo, difícilment l'aprendran i faran el canvi.

En tot cas, quan analitzem els usos lingüístics, el panorama no és tan positiu. El català és la llengua habitual (la que la persona usa de manera predominant) per al 59,6% dels habitants de la Catalunya Central (63% al 2013), mentre que el castellà ho és per al 26,9% de la gent -i el 6,4% identifica les dues llengües com a habituals.

Una dada per a l'optimisme és que tenim més gent que considera que el català és la seva llengua -57,4%, per 26,7% del castellà i 7,3% d'ambdues- que no pas aquells que tenien el català com a llengua inicial (la que la persona va parlar primer a casa quan era petita): el 50,9% -contra el 34,8% del castellà-. Aquest fet reflecteix la capacitat d'atracció del català.

En canvi, l'ús real -la freqüència d'ús- és una altra cosa. Aquí es constata la combinació de la utilització del català i el castellà entre els adults. En un dia qualsevol, els catalanocentrals diuen que fan servir molt el català (40,9%) o força (20,3%). A l'altra cara de la moneda, el 13% de la població ho fa només mitjanament, el 14,8% poc, i l'11,1% gens.

A tot això, no podem oblidar que les dades lingüístiques a tot Catalunya són pitjors que les nostres. Segons l'EULP, al conjunt del Principat el català queda per sota del castellà en la major part dels indicadors més importants: com a llengua inicial, com a llengua d'identificació, com a llengua habitual o en la majoria d'àmbits d'ús. I a partir de la dècada del 2000 s'observa una pèrdua d'ús del català, fins i tot en termes absoluts. La realitat és que serà el que passi a la resta del país allò que determinarà la sort de la llengua també en les nostres comarques: si el català no se'n surt en les zones metropolitanes de Catalunya, patirà al rerepaís.

El vas, doncs, es pot veure mig ple o mig buit, però no podem limitar-nos a esperar passivament a veure com evoluciona tot plegat. Calen polítiques lingüístiques valentes i compromís ciutadà.

Per cert, un altre aspecte que reflecteix l'EULP són els coneixements d'altres llengües: el 20,8% de les persones de la Catalunya Central de 15 i més anys afirmen saber parlar fluidament l'anglès, i el 7,4% el francès. És a dir: en un món globalitzat, no anem sobrats d'habilitats lingüístiques.