La finestra temporal d'aquesta setmana, oberta sobretot per a les persones de vacances, sembla la porta de la cleda on esperen per pasturar un ramat de vaques estabulades les quals queden lliures després de força temps. L'estampida és segura, i a dins no hi queda ningú. Totes escampades per prats i corriols. Càmpings, hotels rurals, cases de lloguer i allotjaments diversos són plens de gent fugida de l'urbanisme. Provin de trobar posada pel que queda de festivitat. Els garanteixo el fracàs. Solsonès, Berguedà i la Cerdanya tornen a estar atapeïts, amb rètols de complet a dojo.

Durament i ràpidament, en un any ens hem convertit en éssers rere una mascareta. Tot esperant (o creant) la quarta onada pandèmica, els del lleure s'han distribuït pels territoris centrals i més enllà. Sens dubte, els pro-pietaris de propostes turístiques els esperaven amb deler mentre anaven aixecant els expedients d'ocupació i les altres limitacions operatives d'una crisi sanitària que per fortuna no acaba d'esdevenir econòmica. De sobte (tot i que previst) apareixen persones de cotxes lluents amb vestimentes tècniques, ni que siguin de supermercat de roba esportiva barata. Els forasters han tornat a ocupar massivament els boscos. Cal constatar que els indígenes, egoistament, enyorem l'exclusivitat de trotar en solitud i degustant el silenci. Ben aviat, els grups refractaris al turisme tornaran a expressar les seves queixes per l'excés de persones en àmbits naturals.

Les cases rurals i els restaurants necessiten clientela. Molts l'han recuperada i per Setmana Santa ho estan petant. En el dubte quedarà si han acollit bombolles tancades o barrejades. Però són aquí i porten delit per consumir. Cadascú sap els diners que té al compte, però qui ha mantingut els ingressos sense sortir, ha estalviat. I els calés (ara) cremen a la butxaca. És el moment de fer anar el pèndol cap al bàndol consumista, gurmet i, si es pot o se'n sap, practicar l'hedonisme en plenitud. Tornarem a bascular entre obrir o tancar els negocis. Arribarem al mode rebuig al visitant per les conseqüències de tornar a col·lapsar camins de bosc, trobar-nos deixalles per tot arreu i notar la pressió de l'excés de bípedes.

Aquesta és la conjuntura en aquest moment de la societat, però venen modificacions demogràfiques estructurals. La Catalunya buidada o envellida, la de l'interior, la que torna a rebre tribus d'urbans durant els períodes de festa, es transformarà en els propers anys. El 30% dels barcelonins voldrien abandonar la ciutat per sempre. Una barreja entre la percepció d'inseguretat, el teletreball i l'atracció per molts de viure en un poble petit envoltat d'arbres de debò està començant a crear un cert èxode. Els humans, gregaris i sense mesura, podríem revertir sense voler les concentracions urbanes actuals i tornar a un poble dels que en van marxar molts dels nostres avantpassats amb un sac a l'esquena. Van anar a viure a un barri modest de pisos petits en format de rusc d'abelles des d'on mirar amb enyor grisos per la finestra.