En una sentència recent de la setmana passada, relacionada amb l'Ajuntament de Seva (Osona), el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya referma la seva posició de considerar il·legals totes les quotes que diversos ajuntaments paguen per formar part de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI).
En aquest cas concret, imposa el pagament de 1.500 euros en concepte de costes, i li exigeix la recuperació de totes les quotes pagades a l'AMI.
Ja l'any passat hi hagué una sentència similar que afectava l'Ajuntament de Girona, amb uns imports proporcionals a la seva grandària, cosa que obligava a recuperar prop de 49.000 euros, transferits a l'AMI en els darrers anys.
Des d'aleshores ençà hi ha hagut més de 70 sentències similars i em consta que prop de 82 estan pendents de resolució.
El que aquestes sentències i les properes poden produir és un col·lapse de l'AMI, que s'ha gastat els diners cobrats, de manera que molts ajuntaments es poden trobar amb la impossibilitat de recuperar les quotes pagades. I si aquest fet es produeix, quina opció quedarà?
Entenc jo que, vist el contingut de les resolucions del TSJC en què considera que els objectius de l'AMI no corresponen a les competències pròpies dels ajuntaments, en el supòsit de no poder recuperar les quotes pagades, hauran de ser els càrrecs polítics que les van aprovar els qui aportin de la seva butxaca els pagaments fets.
Som davant d'un cas clar de vulneració de la legalitat vigent. Si els qui van aprovar el pagament de quota coneixien la seva il·legalitat, és lògic que retornin a l'Ajuntament els pagaments fets. En cas contrari l'Ajuntament tindria una pèrdua no justificada per un servei que no ha tingut ni podia contractar.
Em sembla plenament lògic el raonament del TSJC, el qual s'emmarca en el rigor que tots els ajuntaments han de seguir a l'hora de decidir el destí del diner públic. Es més, correspon als grups d'oposició vetllar per a que els pagaments fets, es recuperin.
En les propers setmanes i mesos es produiran noves sentències en base a les primeres que han creat jurisprudència, de manera que en poc de temps l'AMI s'haurà de plantejar la seva desaparició, o si de cas viure de quotes particulars, però no de diner públic. Aquesta és la lògica de tota organització que vol viure del diner de tots, per fer unes funcions que només corresponen a una minoria. La Justícia ha posat les coses en el seu lloc, una vegada més.
Després, vindran altres actuacions judicials lligades a la presència de simbologia partidista, en espais municipals. També en aquest àmbit ha quedat clara la il·legalitat de la presència de pancartes i símbols no oficials, de manera que si algun Ajuntament encara no se n'ha assabentat, pot ser que ho faci quan rebi el corresponent requeriment de sanció.
Aquí que ningú busqui persecucions estranyes ni actuacions arbitràries. Tots els càrrecs institucionals saben que les institucions són de tots, i no d'una part. Qui no vulgui complir la legalitat ho té ben fàcil. Se'n pot anar a casa, i donar pas a altres.
