Manel Medina (Lleida, 1970) de jove duia els cabells de punky, tal com manava l'estil dels anys 80. Va ser l'època en què es va veure sorprès per l'èxit del Bona nit, família, el programa que conduïa en la primera etapa de Ràdio Berga i que va mantenir enganxats a l'altaveu del transistor joves en una època en què els podcasts eren ciència-ficció i tothom sintonitzava l'FM. Més tard va arribar la Televisió del Berguedà -que ha tingut diferents etapes i noms-, de la qual se celebren els 30 anys de les primeres emissions. Medina, ara sense la possibilitat de dur un pentinat punky, ha esdevingut l'ànima de la televisió i ha consolidat una programació propera i ha parat especial atenció als directes de les festivitats que marquen el calendari berguedà, com les celebrades retransmissions de la Patum de Berga.

Vostè no va néixer a Berga.

Tot i néixer a Lleida capital, vivíem a Ribera de Cardós i, durant un quant temps, a la Pobla de Segur. La meva família es traslladava per temes de feina, ja que el meu pare treballava en centrals hidroelèctriques, i quan s'acabava la tasca que havia de desenvolupar en una, l'enviaven a una altra.

No té accent de Lleida.

En arribar a Berga l'accent lleidatà va marxar, tot i que, quan hi vaig alguna vegada, l'agafo de nou. Però quan torno a Berga el perdo al cap d'uns quants dies. Vaig arribar a Berga amb la família quan jo tenia 16 anys. Fa molt temps! Llavors tenia els cabells de punta perquè s'estilava. Però els cabells van anar caient.

Quan neix la seva faceta de comunicador?

Quan tenia 12 anys ja escoltava la ràdio en acabar l'escola, o anava a l'emissora municipal del poble a posar discos. Un cop a Berga, també ja vaig passar per Ràdio Puig-reig, i d'allà vam passar el 1991 a Ràdio Berga, que dirigia Albert Obradors, i es va aconseguir fer programes molt bons per ser una emissora tan petita. Tenia molta audiència.

Precisament vostè diu d'aquella època, quan presentava un programa per a joves que es deia Bona nit, família, que no podia passejar pel carrer Major de Berga perquè contínuament el paraven.

M'encarregava de l'horari de 9 a 10 de la nit, i feia un programa de dedicatòria musical encarat als joves, enfocant-me més al públic adolescent. Era impossible agafar el telèfon perquè contínuament trucaven per entrar en directe al programa, i al final havia de tallar el telèfon i llegir les dedicatòries en paper, escrites. Llavors no hi havia ni mails ni telèfons mòbils. Encara guardo cartes que van arribar al programa. N'hi havia de molt originals, i fins i tot un cop em van enviar un rotllo de vàter escrit. Metres i metres de text que no vaig poder llegir en la seva totalitat. Va ser sorprenent perquè aquella hora la gent sol mirar la televisió, però el programa va funcionar.

Hi ha programes que, sense saber perquè, connecta amb la gent.

Sí, com el Mingo i el Rosendo, que eren dos personatges de guinyol que mantenien una conversa sobre temes de Berga, ja en la meva etapa a la televisió comarcal. Els caps eren fets amb una boia del vàter. Parlaven de temes concrets que no tenien cabuda a les notícies perquè eren informacions que ens explicava el regidor de torn, per exemple, però no de forma oficial. Així que vam buscar dos personatges per a un espai d'humor on poguéssim fer referència a aquestes notícies. Va ser el programa més vist de llarg en la història de la televisió. Fins i tot hi havia espectadors que trucaven i demanaven parlar amb ells.

Però no quedava prou clar que eren dos guinyols i, per tant, eren de ficció?

Els deia que no eren reals i que parlessin amb mi, però n'hi havia que insistien i demanaven parlar amb ells. Així que començava a fer la veu del Rosendo i la senyora de la trucada comentava temes que consideraven que havien de tractar, i és que en aquestes converses parlàvem de coses que l'Ajuntament no havia fet prou bé, entre altres coses, com el mal estat d'un carrer.

En l'etapa de la ràdio també imitava, i se'l coneixia per la seva veu imitant Johan Cruyff.

Amb el Jaume Fígols, a la primera etapa de Ràdio Berga, agafàvem el micròfon i començàvem a fer imitacions. L'anècdota més coneguda és el dia que van convidar Cruyff al programa que, a mitjan dels 90, presentava Joaquim Maria Puyal, Un tomb per la vida. El Fígols em va trucar per dir-me que en el programa, mentre s'estava emetent en directe, buscaven un imitador de Cruyff. Així que hi vaig trucar i la meva veu, imitant-lo, va sortir en directe al programa. Amb Jaume Fígols també fèiem la Quina d'Avià i algun xou.

Encara imita per als amics?

Sí, però gent de Berga.

Ah, i quina és la seva imitació més aplaudida actualment?

Te la faig [imita el filòsof de Berga Quim Sala], i també algú de l'Ajuntament. Podríem fer un programa d'imitacions a la berguedana. No tindríem el pressupost del Polònia, però sortiria.

Després de l'etapa de la ràdio ja arriba la televisió.

Els propietaris de la freqüència es venen la ràdio i a molts ens fan fora. Coneixia Sílvia del Amo, que era a la televisió, i em va dir que col·laborés en un programa de Carnestoltes. Més tard, amb Jordi Espunya, el canal es va professionalitzar. Actualment hi ha cinc persones treballant a la televisió, i a l'inici de professionalitzar-se n'hi havia un, i amb prou feines. Per sort, tenim publicitat que en pot mantenir l'estructura actual.

Una televisió amb cinc treballadors en una ciutat de les dimensions de Berga és poc freqüent, cert?

És a que, a més, a Berga hi ha molts mitjans. L'altre dia parlava amb persones que han creat recentment una televisió a Sabadell. Vaig preguntar quants canals hi havia, i em van dir que cap més. A part, no hi ha revistes. El Berguedà és ric quant a mitjans, i si estan en marxa és senyal que a la comarca es poden mantenir. N'hauríem d'estar contents.

Per què creu que en una ciutat petita com Berga hi ha més mitjans que a Sabadell, que multiplica per 13 el nombre d'habitants?

Perquè la televisió, o Regió7, i altres mitjans estan arrelats. Ens interessa el que passa al nostre voltant, i Sabadell és terra de ningú i els seus ciutadans no estan interessats en la informació local. A nosaltres, a més del que passi a la Patum, volem saber què succeeix a casa nostra. Troben uns cavallets de la Patum a la cuneta de la carretera de Queralt, doncs això per als d'aquí té el seu interès.

Com ha notat la Televisió del Berguedà la irrupció del món digital?

El perfil de la nostra audiència és gent gran i que està per sobre dels 40 anys. Això passa a la nostra televisió i a la resta de canals. A més, avui dia una persona difícilment s'està més de deu minuts mirant la pantalla, si no és un partit de futbol. Com més curta sigui una intervenció, molt millor. Ens hem d'anar adaptant, i actualment ho publiquem tot a YouTube perquè hi ha un altre tipus d'audiència, i també hi tenim seguidors. Entre les televisions que formem part de la Xarxa Audiovisual Local -XAL- som de les que estem millor quant a seguidors de YouTube i altres xarxes socials.

Precisament, quin és el futur de les televisions locals en un món audiovisual tan canviant i amb la irrupció de plataformes, com per exemple Netflix?

No ho sé, però a la XAL, que depèn de la Diputació de Barcelona, se n'està parlant. Ara s'està a punt de crear una plataforma d'àmbit català de televisions locals, i així l'espectador tindrà una plataforma semblant a la de Netflix i podrà escollir el programa de la televisió que vulgui. No sé quan entrarà en funcionament.

Va començar amb les cintes VHS i ara ja fa gravacions per a la televisió amb mòbil d'alta qualitat. Com ha viscut aquest canvi tan vertiginós?

No hi ha altre remei que adaptar-se, i en realitat la finalitat és reduir costos.

Amb què es queda d'aquests 30 anys de televisió?

M'agrada haver conegut persones que han crescut a la televisió, com Èric Calderer, que fins i tot li han ofert feina a fora, i continua treballant amb nosaltres. I com ell, més gent que ha passat per la televisió i ha après professionalment i s'ho ha passat bé. Per a mi és una satisfacció molt gran.

Tothom té el que es mereix?

No.

Millor qualitat i pitjor defecte.

Qualitat, confio en la gent. Defecte, soc desordenat.

Quina part del seu cos li agrada menys?

M'agradaria tenir més cabells.

Quin llibre li hauria agradat escriure?

Qualsevol sobre la Patum escrit per la Dolors Santandreu o l'Albert Rumbo.

Una obra d'art.

Per a mi són art els paisatges del Pedrafoca o de la riera de Merlès.

Déu existeix?

Podria ser.

Què s'hauria d'inventar?

Unes ulleres que no s'entelin amb la mascareta.

Quin personatge històric o de ficció convidaria a sopar?

Guillem de Baskerville, personatge de la novel·la El nom de la rosa.

Un mite eròtic.

Madonna.

Acabi la frase. La vida és...

Com la vulguis plantejar.

La gent de natural és bona, dolenta o regular?

Bona.

Tres ingredients d'un paradís.

Pinzells, amics i família.

Un lema per a la seva vida.

Qui vol fer una cosa, troba el mitjà; qui no vol fer res, cercarà una excusa.