Els molins de vent fan molt bonic a les pàgines del Quixot, però no pas davant l'era de casa, giravoltant com folls a més d'un centenar de metres d'alçada, com hèlices brugidores d'una esquadra d'avions que mai no acaba d'enlairar-se. Feliçment, aquesta setmana, la Ponència Ambiental del Departament de Territori de la Generalitat ha fet públic un informe negatiu en relació amb el projecte d'instal·lació de dos nous parcs eòlics al Bages, el qual, però, pot ésser recorregut pels seus promotors, emparant-se en el decret llei del 2019, pendent de revisió i esmena. L'afectació mediambiental, denunciada pels ajuntaments, les plataformes ecologistes i el mateix Consell Comarcal, és considerable, oimés tenint en compte que l'altiplà de la Segarra ja té un parell de centenars d'aerogeneradors. També ha estat revocada una altra proposta de parc eòlic a Pontons, al Penedès, si bé la majoria de projectes presentats afecten punts diversos de la Catalunya Central. El compromís amb Europa per al desplegament de l'energia verda (que actualment a Catalunya és d'un 20 %) no pot significar una sobrecàrrega en determinades zones, un menyspreu al medi ambient i un pretext per a l'explotació especulativa. A Alemanya i Itàlia, per posar dos exemples propers, des del Govern es fomenta l'autoconsum, consistent a instal·lar a les teulades de les cases més plaques solars i generadors eòlics. Costa entendre que, des de la nostra administració, en comptes de combatre el despoblament rural amb mesures protectores envers el territori, la gent que hi viu i la seva fauna, es pugui donar llum verd al repoblament a base d'aquests enormes gegants d'acer. Si de debò són tan inofensius i beneficiosos, per què no instal·lar-los a Collserola, al Tibidabo i Montjuïc. No serà pas perquè no hi bufi el vent.
