Bona Pasqua! M'agradaria aprofitar la joia que transmet aquesta festa per intentar combatre l'ofec que ens angoixa per culpa dels profetes que anuncien l'apocalipsi si es compleixen els auguris que anem a la deriva, cap al desastre, sense que hi facin res aquells que tenen les eines i el poder per impedir-ho. Més greu, encara: només cal llegir i escoltar els qui tenen paraula pública per perdre tota esperança que ens en sortirem de res: una dècada perduda per un somni impossible, i un futur penós, tràgic a mans d'il·luminats, incompetents, xenòfobs, supremacistes i nazis.

Vist com van les coses, els catalans (tots) ja es poden oblidar d'aquell jurament so- ciosanitari balconer del «tot anirà bé!», i apuntar-se a l'explícit «i un be negre!» subversiu que guanya adeptes. I no els falten motius. Per exemple, per citar-ne algun d'actual:

L'extraordinària, històrica condonació de la factura elèctrica acumulada per més de 35.000 famílies vulnerables catalanes, fins quan es perllongarà? Les que s'acumularan a partir d'ara les pagaran les administracions que recapten els impostos dels ciutadans que paguen per tenir serveis? No n'hi hauria prou amb tot el que cobren els polítics beneficiaris de les portes giratòries?

I ja que parlem de polítics, quina esperança poden mantenir els votants d'aquells partits que presumeixen de sigles allunyades de la ideologia que els avalava?

Tampoc encoratja gaire pensar què es pot esperar d'aquells (votants, polítics, mitjans de comunicació, dirigents...) que justifiquen l'aplicació de la llei per atacar contínuament la llengua com a signe d'identitat dels catalans, la tergiversació de la realitat amb un relat inventat, el discurs que crispa i genera odi, la permissivitat per als que atempten contra la convivència i se'ls tolera vulnerar drets, o l'aplicació abusiva de la força (per citar-ne una de nova: que la Policia esbotzi la porta de casa amb l'excusa que no els volíem obrir). Tranquils, però, que malgrat tot i els estira-i-arronsa parlamentaris d'aquesta setmana, també constatem que el cicle pasqual s'ha encetat escoltant propostes que pretenen avançar cap a un sistema polític que garanteixi drets, progrés, justícia social, respecte per la discrepància, foment de la participació, reforçament de la diversitat cultural, defensa de la identitat pròpia i els drets lingüístics de tota la població. De tota.

A veure com acaba el relaxament pasqual i si tothom ha agafat l'aire que necessitava: els uns, l'anímic; altres, l'econòmic; els que dissimulen, per ser creïbles; els patidors, per ser resilients; els necessitats, per recuperar l'equilibri; els perdedors, la coherència; els guanyadors, la generositat. Ajudaria molt.