Des del dia 20 de març, estic vacunat contra la covid. Formo part de la minoria de persones que estan immunitzats. La meva condició de persona vulnerable m'ha donat el privilegi de ser una de les escasses 400.000 persones que han rebut les dues dosis d'alguna de les vacunes que s'administren a Catalunya. Tot sembla indicar que al llarg de les properes setmanes, les autoritats competents podran superar aquí els problemes logístics que estan endarrerint la vacunació i s'accelerarà el procés per aconseguir la immunitat de grup abans de que acabi l'estiu.
Però si es considera el problema sanitari globalment, les vacunes continuaran sent un privilegi només a l'abast d'una part de la població mundial. Malgrat les múltiples crides de l'OMS a un accés equitatiu a les vacunes, a hores d'ara el 75% de les immunitzacions s'han concentrat en deu estats que suposen el 60% del PIB mundial, mentre que més de 100 països, on viuen 2.500 milions de persones, no han rebut ni una sola dosi.
Aquesta situació deixa actualment fora de la vacuna els països on viuen la majoria de persones pobres i vulnerables. És preocupant que els països més rics prevegin vacunar a tota la població en un termini de pocs mesos, mentre que en molts altres països del món no s'haurà vacunat ni tan sols les persones que tenen el risc més gran de patir les formes més greus de la malaltia. No podem acceptar aquesta situació tan profundament injusta.
A la vegada, com ha assenyalat també l'OMS, l'eficàcia de les vacunes podria disminuir per a tothom si en moltes regions el virus es transmet descontroladament, amb les consegüents mutacions. Es tracta, doncs, no solament d'una qüestió de justícia sinó de l'única manera eficaç de posar fi a la pandèmia. La baixa cobertura persistent de la vacunació en molts països, fa més probable l'aparició de noves soques del virus que faran necessàries noves vacunes dins de pocs mesos.
Les empreses farmacèutiques fabriquen les vacunes només en funció de la demanda dels països que les poden pagar a bon preu per garantir el seus beneficis, malgrat que han pogut finançar una part rellevant de la necessària inversió amb recursos públics de diferents països. L'única manera per a fer possible que la vacuna arribi a tothom, en aquest context greu situació sanitària global, és que les empreses titulars dels drets d'explotació de les vacunes els alliberin i atorguin les corresponents llicències a altres empreses, compartint la seva tecnologia, per tal de facilitar-ne la producció arreu del món.
Per fer-ho possible, son necessàries decisions polítiques fermes, basades en el multilateralisme, la condonació urgent del deute extern als països més pobres a fi d'usar els fons per millorar els seus sistemes mèdics i sanitaris, la producció local de vacunes a partir de revisar la qüestió de les patents, el suport financer i tècnic a les organitzacions de la societat civil i les organitzacions religioses d'aquests països per promoure la sensibilització social i l'accés a l'atenció preventiva.
