Les dades de balanç del primer any de pandèmia són tan dures i les xifres d'empreses en ERTO o que han hagut de tancar són tan escruixidores, que ha passat desapercebuda una dada que ens hauria de preocupar especialment: l'atur juvenil. Aquesta és la realitat: la pandèmia s'ha acarnissat amb l'atur juvenil, que a Catalunya ha pujat fins al 27,3%, la pitjor dada en cinc anys. Una dada que a la comarca encara és més alta si tenim en compte que l'atur anoienc és del 16%, quasi 3 punts per sobre de la mitjana catalana.

Des del Campus Universitari d'Igualada-UdL i l'Institut Milà i Fontanals fa anys que treballem amb dos objectius: formar els professionals que les empreses del territori necessiten per ajustar l'oferta formativa a la demanda de llocs de treball i, alhora, oferir una formació dual que permeti als alumnes compaginar la formació acadèmica a les nostres aules amb la formació pràctica a l'empresa, mitjançant una beca formativa o contracte laboral. Això ens ha donat molt bons resultats, amb índexs d'inserció laboral de més del 90% en el cas dels graus universitaris d'Enginyeria i Salut del Campus Universitari, i amb nivells d'inserció que superen en 10 punts la mitjana catalana, en el cas dels cicles formatius de l'Institut Milà i Fontanals.

Però tot aquest esforç penja d'un fil si falla la base: la capacitat de les empreses de la Conca d'Òdena per crear ocupació. Amb l'esclat de la pandèmia gairebé dues-centes empreses han hagut de tancar a la comarca i moltes han hagut de d'aprovar expedients de regulació temporal d'ocupació. Els perjudicats directes en són els propis treballadors. I els indirectes, els joves dels nostres Graus i Cicles Formatius, que necessiten les empreses per poder completar seva formació pràctica, tant important per facilitar la seva inserció laboral. La pèrdua de teixit empresarial de la comarca ens està suposant un greu problema a l'hora de poder facilitar als nostres estudiants empreses on poder efectuar les seves pràctiques, que són obligatòries en els seus plans d'estudis.

Davant d'aquesta situació, creiem que la prioritat al territori -governs, agents socioeconòmics i ciutadania- ha de ser ajudar a les empreses a recuperar i millorar l'ocupació, i alhora atraure noves empreses que puguin ocupar als joves formats a l'Anoia. Perquè la precarietat laboral té una conseqüència devastadora entre els joves: la fuga de talent, i és dolorós comprovar com joves formats aquí, en un sistema educatiu públic i de qualitat que suposa un esforç a tots els contribuents, es veuen obligats a marxar per poder desenvolupar les seves carreres professionals en altres països europeus.

Com a membres de l'Aliança per la Conca, creada arran del tancament perimetral de la Conca d'Òdena, som ferms partidaris de posar a l'abast de les empreses totes les eines possibles perquè puguin instal·lar-se al territori i crear ocupació de qualitat. Els set ajuntaments de la Mancomunitat i el Govern de la Generalitat han fet l'esforç de dibuixar un Pla Director Urbanístic de la Conca d'Òdena que permeti dinamitzar econòmicament el territori, sempre apostant per un creixement sostenible, gradual i des del més absolut respecte mediambiental. I, com a membres de l'Aliança els hem fet costat. Però també és absolutament imprescindible que la societat entengui la immensa necessitat que aquest Pla Director prosperi. Tant el Campus Universitari com el Milà i Fontanals oferim als nostres joves la possibilitat de fer compatible una formació propera i de qualitat amb el seu arrelament al territori. I per això, cada jove que se'n va a treballar fora és una oportunitat perduda per la Conca d'Òdena, cada jove graduat que va a l'atur és un fracàs de tots, el fracàs de no haver sabut invertir, a casa nostra, el talent que amb tant d'esforç hem contribuït entre tots a formar.