Aquests dies una dotzena d'ex-alts càrrecs del Partit Popular han comparegut per videoconferència davant el tribunal de l'Audiència Nacional en el judici de la caixa «B». La pandèmia del covid-19 els ha evitat haver de testificar presencialment. Han esquivat desfilar davant les càmeres televisives, una imatge no desitjada.
La plana major de l'època d'Aznar i Rajoy, una peculiar coral de veus dissonants. Ara, aquells cantaires pateixen amnèsia i no recorden la lletra de la partitura. En el seu dia, però, no s'oblidaven de cobrar els corresponents drets d'autor. Ep ! presumptament.
Un dels directors de l'orfeó, el mestre Rajoy, quan se li va preguntar sobre la trituració de papers de la comptabilitat «B» va respondre : «és metafísicament impossible que jo els hagi destruït». La meva ignorància sobre la metafísica m'ha portat a consultar diccionaris i enciclopèdies per esbrinar el seu significat. Una definició : «la metafísica és una de les parts fonamentals de la filosofia que s'ocupa de l'estudi de l'ésser, les seves propietats, principis, causes i fonaments essencials de la seva existència». Òndia ! ara ja entenc el raonament de don Mariano. Per a les persones illetrades M.R. volia dir en el seu característic argot : «és filosòficament infactible que hagi capolat documents indecents». Per cert, en la seva declaració va deixar anar algunes perles verbals com «es fals de tota falsedat». Déu n'hi do.
L'altre director musical tampoc es queda curt. En José M. Aznar és aquell vident que, a milers de quilòmetres de distància, certificava que Iraq disposava d'un arsenal d'armes de destrucció massiva. En canvi desconeixia el que es cuinava al costat del seu despatx. Amb aquell rictus intimidador i amb la seva prepotent verbositat ha declarat la seva absoluta ignorància dels tripijocs de l'ex-gerent del Partit que ell presidia.
En José Mari ha estat investit per una dotzena d'universitats com a «doctor honoris causa». Vet aquí una anècdota de la seva vàlua acadèmica. No és cap acudit, és verídic. El 16 de març de 2003 a les illes Açores va tenir lloc aquella famosa reunió entre George Bush, Tony Blair i José M. Aznar en la qual van acordar un ultimàtum al govern iraquià. La reunió va accelerar la invasió. Bush i Blair inicialment havien proposat reunir-se a les illes Bermudes però Aznar ho va rebutjar amb el següent argument: «A Espanya, el nom d'aquestes illes (Bermudes) va associat a una peça de vestir que no és precisament la més adequada per la gravetat del moment en que ens trobem». Paraules textuals, ho explica ufanosament en un dels seus llibres. L'Aznar va insistir en el seu desacord i va proposar com alternativa reunir-se a les illes Açores. I així es va fer. Ben mirat, és difícil endevinar quin dels tres polítics és més babau: l'Aznar per la seva delirant deducció o els altres dos per creure'l i cedir.
Té tota la raó el text d'aquella pancarta exhibida en una manifestació: «creiem en la utopia perquè la realitat ens sembla increïble».
