Fer una Manresa millor requereix, entre altres coses, consens, que és aquella situació que no satisfà plenament ningú, però conforma tothom. I és que la convivència és un exercici continu de consens entre persones amb interessos confrontats en el qual ningú pot guanyar-ho tot al 100%, però tothom pot fer-se seva part de la victòria.
El creixent interès de la ciutadania pels gossos ha accentuat el conflicte entre les persones que els adoren i les que no els estimen tant, i això fa que sigui necessari un consens que afavoreixi la convivència. En els darrers mandats, la regidoria que encapçalo ha treballat per trobar l'equilibri, que és necessari perquè tots plegats puguem viure en harmonia, i en l'actual ja estem iniciant projectes per tal d'assolir-lo.
Fa ben poquet vam posar en funcionament a la zona dels Panyos i a Puigterrà uns espais per a l'esbarjo de gossos que van ser presentats com a proves pilot i que, bretolades a part, han rebut dos tipus de crítiques: unes de constructives i altres de corrosives. Amb les constructives, basades en la via del diàleg, hi hem pogut treballar i, per exemple, ja s'està acabant de perfilar una nova oferta per millorar l'espai dels Panyos que respon a demandes que ens han fet arribar persones usuàries a l'Ajuntament. Ens ho han dit, ens hem reunit, n'hem parlat i hem actuat. Allò del consens que explicava.
Crec fermament que els espais d'oci poden ser un bon camí a seguir per garantir que els gossos de Manresa vegin reconegut el seu dret „fins ara oblidat„ de gaudir de l'esbarjo que necessiten sense haver de ser vistos amb recel per aquelles persones que, per sort o per desgràcia, no gaudeixen de la seva companyia. Com en tots els assumptes complexos, ningú pot garantir que aquest camí hagi de ser curt, ni planer, ni absent de sotracs, però amb determinació i constància estic convençuda que és l'únic que ens garanteix un futur en el qual la convivència entre els animals de quatre potes i els manresans sigui plenament satisfactòria.
Per aquest motiu, tinc previst mantenir la tossuderia „no sempre ben entesa, però sens dubte necessària„ per assolir punts de consens en què totes les parts implicades cedim una mica per guanyar molt. La tossuderia, però, requereix la paciència necessària per no recórrer a la imposició, que sempre genera rebuig, ni al conformisme al qual es pot caure per ajustar-se a les limitacions tècniques, pressupostàries o d'altres tipus que ens pot sotmetre el curt termini.
És en aquesta línia que, des d'aquestes línies, vull convidar totes les entitats i particulars a fer-nos arribar les seves propostes, per sumar idees que ens ajudin a fer el camí cap a una Manresa millor per a tothom, tingui les potes que tingui.
