Fa un any, el virus va portar a molts lectors a llegir (o a rellegir) La pesta, el gran relat del premi Nobel francès Albert Camus. A partir d'una epidèmia al seu Oran natal escriu un text profund, connectant amb fets intemporals com la solidaritat humana o la restricció de les llibertats en benefici d'un bé major. Una giragonsa amb coneguts de les xarxes socials m'han portat a una altra relectura: Arxipèlag Gulag. Aquest és un llibre molt dens d'un altre Nobel, el rus Soljenitsin. El capítol sisè del tercer volum de l'obra es titula «El confinament», on descriu les misèries patides amb els seus companys a les presons soviètiques. L'un i l'altre deixen en lleuger tot el que ens toca patir ara com a societat, tret de les persones que moren o emmalalteixen. Les descripcions d'empresonaments i anys de treballs forçats ho corroboren, però als nostres estàndards vitals els toca passar per una murga d'ordres arbitràries a l'estil de les aplicades als dissidents russos en els seus confinaments. Fins i tot tenen una adjectivació d'estar per casa: «comarcal».
La Maria és el nom d'una dona (fictícia) de moltes anyades, viscudes totes a l'Ametlla de Merola. L'acaben de vacunar, té bona salut i si no fos perquè les filles no li deixen anar, seguiria fent una caminada fins a Navàs per comprar els queviures frescos del dia i una barra de pa. Amb el temps ho havia anat espaiant, però de joveneta, quan no tenien cotxe a casa, ho feia cada dia. Des d'ahir, encara que li deixessin fer, no podrà. La línia comarcal ho impedeix. Ha compartit la colònia durant la Setmana Santa amb tota mena de visitants vinguts d'arreu. Alguns han dormit a casa d'uns parents fent veure que tres bombolles familiars és una de les grosses per encabir-hi tot el clan. Ara la confinen per enèsima vegada sense poder a fer la compra a on vol. Però si el net li porta, pot anar a dinar a la Pobla de Lillet. O encara més amunt. Els de Calders, ara moianesos per part de comarca, sempre han anat a «fer-ho tot» a Artés, diguin el que diguin és de la seva recent capitalitat. Creuar les dues urbanitzacions que els separen torna a estar vetat. Amb l'entrada en vigor de la norma d'aquesta nit passada, els d'Oló tenen el mateix problema per anar a Avinyó, el seu barri de baix. I podríem seguir fins al Pont de Suert o al Montsià, privats de travessar «lo riu» intercomarcal.
Les línies administratives tornen a limitar-nos les llibertats pel comú benefici. Ara tot son raons mentre fa una setmana tothom estava escampat. L'absurditat ha donat grans moments en pàgines literàries com les de les obres de Kafka i va inspirar a Camus, entre d'altres. En les dictadures ha portat bona gent a la presó i en a la política burocràtica actual serveix per fer gèneres menors com l'astracanada. Tots a fer despesa corrent amunt i avall perquè al cap de pocs dies surtin dos consellers en funcions a renyar i dir-nos que ho estem fent tot (i tots) molt malament. Ells no.
