Encara bo, que el confinament és comarcal i amb una tímida màniga ampla! Imaginem que hagués estat domiciliari, com ara fa un any... I no serà que el virus sigui més benigne que quan va començar. Contràriament, les diferents mutacions n'han accelerat el risc de contagi i ha obligat a fer continuats replantejaments de les teràpies a aplicar, les vacunes i les proves diagnòstiques. La muntanya russa de l'AstraZeneca n'és la prova més evident que la covid aquesta és una mala bèstia de les de debò. Molt difícil de controlar mentre la vacunació no sigui significativament àmplia, si no s'actua amb contundència restringint la mobilitat i els contactes socials.

Per molt que molesti (molt!), el cert és que cada vegada que hi ha hagut restriccions severes s´ha notat un descens de contagis, hospitalitzacions i defuncions. Però també és evident que quan s´han relaxat les mesures preventives les xifres s'han tornat a disparar. Agafar aire per Setmana Santa ens ha abocat a la quarta onada, perquè no vam voler aprendre de les anteriors alegries de l'estiu, pont de la Puríssima i festes nadalenques. El cansament anímic, el daltabaix econòmic, la fatiga emocional, l'estar fins al monyo de tot plegat són arguments contraris a la lògica de la pandèmia: la covid-19 va a la seva, i ni el miracle fulgurant de les vacunes, ni l'afinament en els tractaments mèdics no aconsegueixen controlar-la absolutament. En conseqüència, l'estratègia per a combatre-la s'ha d'anar adaptant a cada nova situació, amb la qual cosa es provoca la indignació de la ciutadania tipa de limitacions. La culpa «és dels polítics», és clar, tot i que el virus no se l'hagin inventat ells.

A l'home del carrer el desespera la inoperància en la gestió del problema, però la tossuda realitat és que els 21.458 (vint i un mil cinc cents quaranta vuit) catalans morts ja sembla que no afectin en la consciència social. Són molts, o pocs? Els qui reclamen més tolerància, tenen algun mort o afectat en l'entorn familiar o d'amistats? De veritat se senten seduïts per la comparativa impúdica i imprudent que fan alguns dirigents per treure rendibilitat de la situació? De debò tots hem actuat responsablement en el compliment de les instruccions per a frenar la covid? Deixem-ho aquí.

Lliçó de vida.- El comiat d'agraïment d'Arcadi Oliveres abans de morir ens insta a ser conseqüents com a individus amb compromís social. La fermesa dels seus plantejaments contrasta amb tanta tebior i renúncia com es dona en els cercles de decisió política del país. Per a la resta, un missatge clar: «Tinguem sempre molta empenta, mirem sempre de ser coherents. Mirem sempre de no esgotar mai, mai, mai l'esperança». Amén.